Arnau Obiols. Foto: Arxiu Sinergia
Ja fa temps que
Arnau Obiols va fent confluir en diverses propostes artístiques el seu gust envers la improvisació, la música d'arrel, la natura, la història i el territori. Una nova aventura,
Tost, es presenta com 'una manera de sentir el Pirineu des d'un punt de vista íntim i personal'. Ara està en ple procés creatiu i es presentarà aquests dos dies en un parell de passis que serviran per acabar de donar-li forma acabada. Després del Relart, es tornarà a fer el divendres 30 de novembre a l'Escola Folk del Pirineu, a Arsèguel (20 h). El concert, de poc menys d'una hora de durada, continua amb els punts experimentals dels anteriors
Projecte Pirene i
Libèrrim, però el repertori gira molt més al voltant de la cançó tradicional.
Al concert,
Arnau Obiols toca –una mica– la bateria, però sobretot canta i fa sonar percussions més atípiques com el pandero quadrat, la pandereta, el trico-traco, la xaramella, les esquelles, els esclops, el rabequet i l'
shruti box, un petit instrument emparentat amb l'harmònium que suministra un especial coixí sonor per a la veu. A més, les cançons es van entrellaçant amb gravacions de camp del músic: sons de la natura, dels pastors, gent cantant...
Més enllà de les sobretaules, caramelles i algunes intervencions a la natura,
Arnau Obiols no havia cantat gaire en públic... fins que, assajant amb
Kepa Junkera al País Basc, l'acordionista va animar-lo a provar amb un cant de batre. I d'aquesta manera el cant de batre de Tragó, cantat pel percussionista amb l'únic acompanyament de les esquelles, es va convertir en un dels punts fixos i més interessants en el repertori a la gira de
Fok (Satélite K, 2017), el projecte de
Kepa al voltant de la cançó tradicional dels Països Catalans. Aquest cant de batre, per cert, forma part també del repertori de
Tost.
El nom del projecte, un arcaïsme que vol dir 'aviat', és també el topònim de la vall de l'Alt Urgell d'on provenia el padrí d'
Arnau Obiols. Concretament, era un pastor tractant de bestiar de Castellar de Tost. Pel lloc d'on venia, el sobrenom d'aquell tractant va ser Tost, i amb aquest nom (que també designa el poble principal de la vall, actualment deshabitat) el músic vol reivindicar el territori i la seva història.