Mariola Membrives. Foto: David Ruano
Federico García Lorca va ser estret col·laborador de la ballarina Encarnación López Júlvez, coneguda artísticament com
La Argentinita. Amb ella va gravar el 1931, a piano i veu, cinc discos de pissarra editats pel segell La Voz de su Amo amb les cançons populars andaluses recollides i harmonitzades pel poeta de Granada. Aquest repertori, que ha esdevingut una mena de corpus d'estàndards de la música d'arrel ibèrica i que ha sigut també emblema de lluites i reivindicacions socials, és el material amb què ha treballat la cantant cordovesa
Mariola Membrives en seu nou àlbum, compartit, ni més ni menys, que amb la guitarra de
Marc Ribot. Cançons ben conegudes arreu del món com "Los cuatro muleros", "Anda jaleo", "Café de Chinitas", "Las morillas de Jaén"... i "La tarara", que té una melodia comuna en diverses tradicions musicals mediterrànies i que sona així d'elèctrica i contundent al treball de la
cantaora:
Mariola Membrives du força temps treballant amb la poesia de
Federico García Lorca i explica que aquest treball, d'alguna manera, representa tancar un cercle que va començar a traçar revisant l'obra
Omega d'
Enrique Morente al costat amb el projecte
Omega 20.16 i va continuar participant a l'obra teatral
Federico García, dirigida per
Pep Tosar. "
Omega 20.16 era una experiència molt forta i exigent a tots els nivells. Ara, aquest disc representa un
Lorca més lligat als records de la infància, i a la meva àvia, que va morir recentment, cantant-me quan era nena".
A aquest repertori de perfil tan clar i a aquesta veu de tant de caràcter s'hi afegeix com a tercer element de pes la guitarra de
Marc Ribot. "Quan el vaig descobrir vaig quedar impactada, té una personalitat molt magnètica i un so molt especial. Fa uns tres anys que tenia la idea de treballar amb ell, i en afrontar aquest repertori, tan jovial i saltiroi, vaig pensar que la seva guitarra tan fosca introduiria un constrast molt interessant".
El guitarrista de Nova York de seguida va acceptar la proposta de reinterpretar les cançons populars recollides pel poeta de Granada, però quadrar agendes no va ser fàcil. "Vam xerrar bastant sobre el repertori i amb el productor -el jove i eclèctic pianista Daniel García Diego- vam crear l'aire del disc, que volíem que fos senzill i orgànic, tal i com crec que el poeta concebia aquest repertori. Després li vam enviar els pistes de referència amb els arranjaments fets, però també sense tancar-los del tot i suggerint-li a Ribot el que esperàvem d'ell. I ens ho ha tornat tot multiplicat per cinc, just el que volíem! Ha estat com si haguéssim estat treballant a la mateixa habitació".
Federico García Lorca, la Argentinita i Rafael Alberti
En definitiva, s'ha fet una nova lectura d'un material ben conegut mirant de conservar el moll de l'os essencial. "Sí, això era molt important, que fos essencial i directe, aquestes són cançons que sonen a poble, a joc al carrer, a andalús", considera Membrives, que creu que a partir d'ara s'obriran nous horitzons en la seva carrera: "Vull compondre, treure coses més personals que potser fins ara no m'he atrevit a treure... el poeta m'ha ensenyat força en tot aquest camí". Potser aquesta és la porta que comença a obrir-se al final del disc, amb el poema de Lorca "Yo vuelvo por mis alas", musicat per la cantant cordovesa i titulat "En tiemps extraños".
De totes maneres, Lorca sempre hi és i sempre hi serà. "És com els testos o les parets. Mai no va néixer ni va morir, forma part del nostre imaginari i de la nostra vida. Recordo, per exemple, que el primer ball que vaig fer a l'escola amb cinc o sis anys, va ser el "Zorongo gitano"... i després, per descomptat, és tot un símbol per la injustícia del seu assassinat. Tinc la sensació que hi ha ferides que encara han de curar-se".
Portada del disc 'Lorca. Spanish Songs'