Les Balkan Paradise Orchestra i Barcelona Foto: Juan Miguel Morales
Jaume Arnella
Si un artista compromès i pioner no podia faltar en el 25è aniversari del Centre Artesà Tradicionàrius, sens dubte aquest és
Jaume Arnella, un dels folkloristes i romancers més rellevants dels Països Catalans i un dels impulsors de la sala barcelonina l'any 1993: "El CAT és una criatura que d'alguna manera vaig ajudar que vingués al món. Vam ser una colla que ens vam arremangar per crear un aparador per a la música popular. L'espai ha agafat des de llavors una embranzida fantàstica, és un plaer veure que actualment hi ha gent jove que aprofita aquesta plataforma". Per a
Arnella, el CAT ha esdevingut un punt de referència pel seu contingut –"és normal que un país tingui un centre neuràlgic que impulsi els seus costums, la seva música i la seva sonoritat"– i per l'equip que el gestiona, que "hi ha deixat la pell".
Balkan Paradise Orchestra
Guanyadores del concurs Sons de la Mediterrània 2017, la sala de la Vila de Gràcia ha suposat per a la fanfàrria barcelonina una "empenta important" en la seva trajectòria. La
Balkan Paradise Orchestra ha actuat al CAT un parell de cops: la primera vegada va ser per presentar el seu debut discogràfic,
K'ataca (Microscopi, 2018), i la segona per estrenar el nou espectacle. Sobre la importància del CAT, el grup remarca: "És un espai emblemàtic per la seva història; un centre amb una interessant programació enfocada a la música d'arrel catalana i oberta també a altres tradicions. Cal mantenir-lo viu".
Joan Boada (
La Carrau)
Des de final dels noranta i fins al 2016,
La Carrau ha estat un grup renovador i protagonista de la història viva de la música d'arrel catalana. Els seus membres,
Joan Boada,
Núria Lozano i
Carol Duran, recorden que, si no els falla la memòria, han presentat al CAT almenys cinc espectacles. La sala va ser crucial per a la història de la formació terrassenca: "Va ser una porta oberta al món per a nosaltres, perquè va ser l'escenari on vam gravar la primera maqueta,
Escalivada mecànica (autoeditat, 2000). Ja havíem fet alguns bolos de ball folk, però aquell mateix any vam poder participar al cartell del Tradicionàrius i va ser la nostra posada de llarg", diu
Boada. Però no és només un referent del passat de
La Carrau, sinó també del seu present, i és que tot i que el grup s'hagi dissolt, els projectes en solitari dels exmembres de la banda també hi han desfilat.
Riu
La formació del Baix Llobregat és una de les que han crescut amb l'espai, tal com rememoren: "Alguns de nosaltres de petits ja hi rodàvem i havíem conegut l'antiga sala, que tenia una màgia especial. Ara és més sòbria i moderna, està molt ben equipada i això et permet gaudir tant dels concerts com del ball folk". Guanyadors del concurs Sons del 2011,
Riu va debutar al CAT el maig del mateix any. Hi han actuat unes quatre o cinc vegades i recorden amb especial il·lusió l'espectacle
Riu 360º , un concert de folk de so envoltant, amb videoprojeccions i la col·laboració de l'
Orquestra A4Cordes. "Sense el CAT no seria possible entendre l'escena actual de la música folk", afirmen, i també que és aquí on han vist els artistes que els han portat a forjar el seu projecte musical d'arrel.
Jordi Fàbregas (
Primera Nota)
Fundador i director del
CAT i del Tradicionàrius des de la mateixa creació,
Jordi Fàbregas és un dels noms imprescindibles de la història del folk de casa nostra. "Tres dècades enrere ningú pensava que un festival com el Tradicionàrius podria arribar tan lluny, mentre que en el cas del CAT, abans es va crear l'associació cultural Tram, a la qual es va donar continuïtat." De Gràcia al món, el CAT sempre té les portes obertes a tota mena de projectes per donar a conèixer la seva música. Com a promotor de la festa dels 25 anys,
Fàbregas reunirà
Primera Nota expressament per a l'ocasió: "Érem un grup que va apostar per un aire diferent a l'hora de presentar la cançó i el ball folk a les places".