Sembla que una eternitat ens separi del món d'ahir. Les preocupacions quotidianes de la setmana passada ja són com un eco pansit. I tanmateix hem de recordar. Fa quatre dies,
La Companyia MINIMíssimA versionava
Fabrizio de André al Tradicionàrius. El concert de
La Coixinera, l'endemà al mateix espai, ja s'havia suspès. Finalment, tot el Tradicionàrius s'ha esfumat fins que passi la tempesta. El Blues i Ritmes de Badalona se'ns ha escapolit entre els dits i ara notem, encara més que abans, el valor íntim i immesurable que tots aquests concerts tenen per aquells que hi van.
Quin mal vent que s'ho ha endut tot. Però no s'ho ha endut tot, perquè encara captem els senyals que el món d'ahir és el món d'avui: futbolistes milionaris donant-nos lliçons d'urbanitat des de les seves mansions, bufons com
Vargas Llosa dient que
La pesta de
Camus és una novel·la mediocre, monarques que se'ns pixen a sobre, feixistes cremant refugiats impunement a Lesbos, gent que ha d'anar a treballar enllaunada per no perdre la feina, o gent tancada en vivendes precàries. Gent que no té vivenda i viu al carrer.
Enmig d'aquest mar enfurismat, amb l'aigua al coll, els nostres músics no paren de llançar els seus missatges en ampolles amb forma de guitarra o acordió diatònic. Els concerts d'urgència i els concerts en streaming ens recorden que no estem sols, ens alleugen i ens recorden que algun dia tornarem a córrer darrere una pilota amb els nostres fills, a prendre el sol, a anar a concerts.
Les grans obres d'ahir són eines que ens parlen de demà. Mai no podrem agrair prou a
Camus haver escrit, amb les tripes,
La pesta, novel·la gràcies a la qual podem desemmascarar més fàcilment farsants com
Vargas Llosa. Ni a
Stefan Sweig haver-se esforçat en parir
El món d'ahir, amb el qual podem reflexionar i intentar no repetir els errors del passat. Ahir, a
Sons de la Mediterrània vam publicar "Demà". És una cançó que
Pete Seeger va escriure amb 89 anys i que també és una eina útil. La peça original parla, entre altres coses, del riu Hudson d'ahir, d'avui i de demà. El grup
Tren Seeger l'ha adaptat al català, parlant, entre altres coses, del riu Ebre d'ahir, d'avui i de demà.