Jordi Roura | Actualitzat el 25/01/2021

Les bones amistats no són unànimes

 

Martine Lambregts, Jordi Pujol, Jordi Roura i Jordi Fàbregas, al Palau de la Música Catalana el 14 d'abril de 2008.

Amb en Jordi Fàbregas ens vam conèixer l’any 1967. Coincidíem a Ràdio Barcelona, al programa Radioscope de Salvador Escamilla. En una sala molt petita i baixa de sostre, esperàvem sortir a actuar la Dolors Laffitte, en Jordi Fàbregas, el Tete Montoliu acompanyat de la seva muller –Pilar Morales, gran cantant cubana de boleros– i el meu trio. En Jordi versionava l’“Amsterdam” de Jacques Brel i cantava temes propis amb lletra del seu pare. Jo estava pel folk: Dylan, Tom Paxton, Peter Paul & Mary, Dubliners...

L’any 1968 vam anar a cantar a Sallent i vam sopar a can Fàbregas amb el seu pare, una institució al poble. Aquella nit freda d’hivern vam compartir taula i escenari amb en Jaume Arnella i en Quico Pi de la Serra. Sopar, vetllada i concert de bon record. Anys més tard, en Jordi triomfava amb Coses, que eren el rock simfònic català amb text, i jo estava pels espectacles infantils. Quan en Fàbregas es va establir a Gràcia, a principi dels anys vuitanta, tenia la formació La Murga amb sabor i percussions salseres. Jo, en aquell moment, era al Pirineu fent recerca de cançons i danses i muntant els primers balls folk. Seguíem camins diferents. El primer Sarau de Primavera de 1982 ens va ajuntar i La Murga i el Tercet Treset vam compartir cartell. D’aquí en va sortir la llavor del Tradicionàrius, on hem estat junts tants anys.

El fet de pensar diferent sobre moltes coses no ha impedit que treballéssim junts en molts projectes que han omplert la meva vida. Ens sabíem diferents i ens respectàvem. Buscàvem sempre punts de
trobada: muntar una Fonoteca Folk al CAT, fer homenatges a Peret Blanc de Beget, organitzar un recordatori de Xesco Boix –on va muntar i dirigir una orquestrina amb uns arranjaments excel·lents– i molts més projectes diversos i agosarats. Fins i tot vaig voler fer més evident l’entesa convidant-lo a cantar a l’últim disc oficial d’Ara Va de Bo l’any 2004. Per la seva part, ell va arribar a canviar sopars-reunió per dinars-reunió per tal que jo, poc noctàmbul, hi pogués assistir. Una vegada l’any esmorzàvem lluny del C.A.T. per fer balanç de la feina i parlar sense embuts de la música i els músics. Mai no hi va haver unanimitat, ni calia, però sempre hi va haver lleialtat i les ganes de fer rutllar les coses basant-nos en els punts que teníem en comú. Jo crec que ho vam aconseguir i n’estic molt satisfet. Una bona amistat sense unanimitat.


Cartell del concert a Sallent, el 1968, amb Jordi, Maria i Àngel, Jaume Arnella i Francesc Pi de la Serra

Navega per les etiquetes

Jordi FàbregasfolkTradicionàrius

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Autor
Jordi RouraMúsic i periodista
Altres articles d'aquest autor
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]