Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 09/04/2021

Dels Països Catalans a Graceland

Crònica 'folk' dels Premis Enderrock

Podeu dir-ne folk, música d'arrel, tradicional, popular... I segurament mai no acabarem de posar-nos d'acord en delimitar la cosa o definir-la amb criteris definitius. Per sort. Sigui com sigui, aquí va el més destacat de la gala dels Premis Enderrock, segons Sons de la Mediterrània. 
Vicent Torrent, Jaume Arnella i Biel Majoral Foto: Michal Novak

Sense voler caure en l'autobombo, s'ha de dir que els darrers anys als Premis Enderrock s'ha produït alguns fets excepcionals. Als Premis Enderrock de la Música Balear del 2019 van tornar a cantar plegats els tres integrants fundacionals del grup Eivissenc UC. I ahir, dijous 8 d'abril, a l'escenari de l'Auditori de Girona, Vicent Torrent, Jaume Arnella i Biel Majoral van recollir un merescudíssim premi ex aequo a la trajectòria. Van aprofitar per improvisar uns versos de germanor i entonar plegats aquella coneguda tornada del mallorquí: "Tant és ara com abans / perquè això ja ve d'enrere / només hi ha una senyera / dels Països Catalans".

En l'apartat de vot popular, el duo olesà de ball cantat Ballaveu va endur-se el premi a Millor cançó de folk, que de fet en són dues, "Dalt del cotxe / Un, dos, rat", cosides a ritme de xotis, dues veus i una guitarra dins del disc Ball de nit (Segell Microscopi, 2020). En recollir el guardó, van recordar una altra figura de l'altura dels tres referents esmentats a dalt: l'enyorat Jordi Fàbregas.

Pel que fa al Millor disc de folk segons la votació popular, va recaure en uns històrics de la rumba catalana, els Sabor de Gràcia, pel seu 25A (DiscMedi, 2020), amb el qual han celebrat un quart de segle de trajectòria. Coincidències de la vida, van recollir el premi el mateix dia que s'anunciava la dissolució de l'associació Forcat - Foment de la Rumba Catalana, i el dia internacional del Poble Gitano. El líder del grup, Sicus Carbonell, va reclamar més suport a la rumba catalana en tots els sentits i un reconeixement per les aportacions que el poble gitano ha fet a la música catalana. Algunes o moltes d'aquestes aportacions bateguen també en el Millor disc de folk segons la crítica: El ball i el plany (Fina Estampa, 2020), de Joan Garriga. L'acordionista vallesà va arribar a temps per recollir la seva 'E', després de gravar un disc que en directe fa ballar els cors, ara que els cossos no poden fer-ho, a partir dels combinats 'marca de la casa': tex-mex, vallenato, cúmbia, rumbes, rúmbia...

I per acabar, una flaire de World Music. La que van deixar al final de la gala els inigualables Oques Grasses, agrupats al voltant d'un micro, com un cor sudafricà, blanquets de cara i samarreta però tots calçats amb esclops negres, i estrenant una nova peça, "Vull petar-ho", plena d'exuberància vocal, que no desmereixeria gens sonant al mig del Graceland (Warner, 1986) de Paul Simon.

Els Ballaveu amb l'editor del segell Microscopi, David Mullor Foto: Michal Novak

Sabor de Gràcia Foto: Michal Novak

Joan Garriga Foto: Michal Novak

Oques Grasses Foto: Èlia Gea

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]