Omar Jurado i Juan Miguel Morales | Actualitzat el 18/03/2022

Casamance, la música que brolla de la terra

Juan Miguel Morales retrata i presenta grans músics d'aquest fèrtil racó africà

Juan Miquel Morales, fotògraf d'Enderrock i Sons de la Mediterrània, i el periodista Omar Jurado van viatjar fa unes setmanes a Casamance, on van tenir ocasió de conèixer i fotografiar una terra rica en tradicions, en cultura popular i, per suposat, en música. Aquesta n'és la crònica.
Dia Karamba i Dic Foto: Juan Miguel Morales

La terra de Casamance es troba situada al Senegal, confrontant al sud de Gàmbia. El riu Casamance, que desemboca a l'oceà Atlàntic, dona nom a aquesta zona frondosa i fèrtil, on l'arròs, la fruita i la pesca són algunes de les riqueses que ofereix. Encara que el poble diola és el grup ètnic majoritari, en podem trobar també d'altres, com mandingues o lebu, que conviuen perfectament. Com també hi conviuen les religions musulmanes, cristianes i animista.

El poble diola és un gran defensor de la seva llengua i la seva cultura, que ha sobreviscut al pas dels francesos i els portuguesos per allà, a més d'haver enfrontat un conflicte armat per la independència (1982-2014) contra un estat, el senegalès, que difícilment entén i cuida aquesta terra.

En aquests moments, i des de fa anys, la tranquil·litat i la pau es respira a l'orgullosa terra de Casamance.
Aquest amor a les tradicions ancestrals fa que hi trobem, malgrat un cert abandonament institucional que encara pateix, i sobretot a les zones on els diola estan més connectats amb el vell animisme, una riquesa singular, única, que fàcilment ens enamorarà.
 
Vaig arribar a Casamance de la mà de l'ONG catalana de la Bisbal, Projecte Xavi, i de dos dels seus col·laboradors: Charles Lamine Diabone, àlies Kingki, oriünd d'Oussouye, i Vieoux Goudiaby, Vie per als amics, oriünd de Diannah. Tots dos són diola.
 
La música omple Casamance, és present en totes les expressions culturals. Hi ha tambors i cants a cada festa, a cada ritual. I aquestes sonoritats populars es transmeten de generació en generació, respectant les seves formes originals, però aportant-hi un vernís de contemporaneïtat gairebé invisible però palès. L'escena musical és important. Manquen d'infraestructures per donar a conèixer i exportar els seus artistes, però la creativitat campa ben a gust.
 
Hi podem trobar sons purs, que ens arriben des de la llunyania dels temps gairebé tal com es tocaven antigament, com també fusionats per la rumba i el son, el reggae o l'afrobeat, per exemple. De la mà de Kingki i Vie vaig poder visitar alguns dels músics que hi creen i es desenvolupen i escoltar-los i xerrar amb ells.

Dia Karamba Foto: Juan Miguel Morales
 
El mestre del bosc
Dia Karamba –en idioma diola: el mestre del bosc– és un magnífic poeta i cantautor. Va començar la seva trajectòria el 1992, molt jove, al cor de l'església d'Oussouye a Zinguinchor, la capital de Casamance. Després, el 1995, es va traslladar a Dakar, on va fer hip hop i va experimentar amb grups com Bataillon Blender de Guêdiagualle de Fou Malade o Les Mots V Esprits, banda que fundaria el 2001. El 2008 va participar en una gira per l'Estat espanyol amb Daara J Family i altres artistes senegalesos importants.
 
“Aquells primers anys van suposar un camí de recerca –ens explica Dia Karamba–, es tractava de conèixer, estudiar i experimentar per poder construir després alguna cosa teva, personal”. El 2010 va començar el camí en solitari, es va incorporar a l'estudi Black Record i va començar la creació d'una obra depurada i personal que avui el representa. “Fa com set anys que torno a viure a Casamance. M'he mogut molt per aquí i he conegut profundament la meva terra, no només la meva cultura diola, he estudiat la mandingue i la lebou. I això m'ha fet entendre'm millor a mi mateix i ajudat que la meva música millorés, tingués la seva veu pròpia. Construeixo un discurs afrobeat molt d'aquí, arrelat, amb instruments autòctons de les tres cultures de Casamance, encara que canto exclusivament en diola”.
 
La seva música representa les arrels. Ofereix al món la seva manera de veure les coses, absolutament connectada amb el seu entorn i aconsegueix fer-ho de manera que el món pugui apreciar, entendre i gaudir de la seva proposta. I per això compta a més amb el talentós productor de Dakar Sidaty Mballo, àlies Digo, amb qui treballa estretament des de fa un temps. De talent, li'n sobra, la dificultat és la que trobarem tot el temps: la manca d'infraestructura i de diners per donar a conèixer la seva proposta.
 

Roger Diabone Foto: Juan Miguel Morales
 
El príncep de l'ecoting
Roger Diabone és un diola natural d'Oussouye. És família d'un dels darrers reis animistes de la zona, així que Roger és príncep. De fet, ell té un grup anomenat Els prínceps amb què fa teatre i música.
Roger se sent també absolutament lligat a Casamance, a la seva terra. “Toco l'ecoting perquè és un instrument nostre, diola –diu–. És un instrument que feien servir els nostres ancestres quan estaven al bosc recollint vi de palma, Està lligat a la nostra comunitat. Quan es cuina col·lectivament sempre hi ha algú que el toca i anima el grup. O quan es reuneixen els veïns a la plaça pública després de la feina. Des de sempre algú agafa l'ecoting i explica històries cantant amb ell. L'ecoting és bàsicament un pal que trobes a qualsevol bosc de per aquí amb una mena de carbassa i pell de cabra. És l'herència dels nostres avantpassats”.

Escolto Roger Diabone i em recorda els vells trobadors, com puc entreveure un dels orígens del blues que tocaven els esclaus d'origen africà als camps cotoners dels Estats Units. Però en realitat Roger és un veritable griot, un bard africà. “Expliquen que un vell cantant i tocador d'ecoting volia conquerir una bella dona que estava molt sol·licitada a la comunitat i discutia amb els seus amics sobre qui l'aconseguiria. I al final, va ser ell amb les seves belles cançons, que va aconseguir enamorar-la”, ens explica aquest músic que té ben clares les seves arrels. Pel que sembla, és universal això de lligar amb la música. Viatjant entenem que el món, anem on anem, amb les diferències culturals, és en realitat molt semblant. Essencialment el mateix. Diferents i iguals alhora.

Humabeul Foto: Juan Miguel Morales  
 
Tradició i fusió
Una de les propostes diola més interessants de la zona d'Oussuye, i de Casamance en general, és Humabeul, un duet format per la princesa Eka i Adiatta. Des del 2018 fusionen les profundes cultures dels diferents pobles per aconseguir una proposta original. “Aportem els nostres instruments i la nostra tradició –ens expliquen–, cadascun la nostra, perquè pertanyem a pobles diferents, per barrejar-los també amb els ritmes de fora que ens agraden i influeixen. La música no té fronteres”. Són autors dels temes que interpreten i els preocupa parlar de coses que tenen a veure amb el seu entorn. Un cop més, trobem una formació musical amb una mirada moderna i receptiva però absolutament arrelada a la seva realitat, a la seva tradició. “Hi ha músics de Casamance que viuen a Dakar –ens diuen–, i venen aquí a actuar. Nosaltres fem el contrari, creem aquí, als boscos de Casamance, i si cal anem a la ciutat a vendre la nostra feina. Tenim les nostres arrels aquí a tots els nivells. Tot i que és molt difícil ser artista aquí. No en pots viure, necessites una altra feina. Participes a festes i festivals, però això no et dona per viure. Ho fas perquè et surt del cor, però no hi ha diners ni infraestructures. És dur”.

Jally Júnior Jawara Foto: Juan Miguel Morales
 
Altres cultures de Casamance
A Diannah vaig poder trobar-me i escoltar dos artistes també molt interessants de Casamance que no eren diola. Jally Junior Jawara -Kora Sano- és un jove músic mandinga amb un talent gegant a l'hora d'expressar-se amb l'instrument mandinga per excel·lència: la kora. El seu avi i el seu pare ja van ser excel·lents músics de kora, i ell va créixer envoltat del so d'aquesta barreja d'arpa i llaüt africà que tanta bellesa i tanta força pot expressar.

“He viscut moments molt bonics coneixent i aprenent amb el meu pare i el meu avi aquest instrument –ens diu Jally J Jawara-, vaig aprendre alhora a parlar i a tocar. És un talent que s'aprèn i també s'hereta. I me'n sento orgullós”. El jove Jally Junior Jawara s'expressa amb la kora de diverses maneres, de la puresa més tradicional a l'experimentació més absoluta, tocant sol o amb una banda amb què busca acostar-se amb el seu instrument a les sonoritats contemporànies que més interessen. “Continuo experimentant i creixent amb la kora, encara que mai oblido la música més tradicional. M'agrada fer ballar, connectar amb el públic i que gaudeixi”. Ens parla també de la dificultat per viure de la música a Casamance: “Et dediques a això perquè és dins teu, però no hi ha cap facilitat, et sents abandonat i sol en aquest afany”.


Ibrahim Baba Nguida Foto: Juan Miguel Morales
 
Ibrahim Baba Nguida, per la seva banda, és de cultura balante. Un gran músic de balafó, una mena de xilofó de fustes al qual ell defineix com a 'piano africà'. Viu a Diannah i allà mateix ha muntat un taller on construeix i ven estupends balafons: instrument de teclat de fusta amb ressonadors de carbassa.
Lutier i músic, va descobrir que era més fàcil viure de la construcció i venda del seu instrument que tocant a festes populars. Sobretot, tenint en compte que a Cap Skirring, no gaire lluny de Diannah, hi ha un cert moviment turístic. El so del balafó, acompanyat pel cant d'Ibrahim, ens submergeix inevitablement en el paisatge frondós d'una Casamance rica i abundant on les dificultats per projectar-se també són abundants.
 
Projecte Xevi a Casamance Foto: Juan Miguel Morales
 
Catalunya a Casamance: Projecte Xevi
Vaig tenir l'ocasió de conèixer Casamance i endinsar-me al seu ric món musical de la mà de dos col·laboradors del Projecte Xevi, com explicava al començament, una ONG de la Bisbal d'Empordà que va néixer el 2003. Promouen iniciatives que ajuden a millorar les condicions de vida dels més desafavorits. La major part dels seus projectes es concentren a la baixa Casamance. Allà treballen per al desenvolupament urbanístic, econòmic i social de la zona col·laborant amb entitats locals. Intenten fomentar una estructura sòlida als centres de formació i les petites cooperatives que els permetin l'autosuficiència. Els projectes que duen a terme es desenvolupen després de treballar, observar i detectar al terreny les necessitats més bàsiques. També treballen des de Catalunya, amb escoles, sensibilitzant i informant de les condicions de vida i de la realitat dels països de l'Àfrica Occidental. Una feina molt interessant que vaig tenir l'ocasió de conèixer allà mateix i a la qual vull donar tot el suport possible. Es pot conèixer més sobre el Projecte Xevi i contactar-hi per mitjà de la seva web www.projectexevi.com. A través d'ells, si us interessa, podeu contactar amb tots els músics que apareixen al reportatge, ja que es fa complicat trobar la seva feina a les diverses plataformes digitals que hi ha.
 
I si decidiu anar a escoltar aquests músics, i molts altres més, perquè l'escena musical a Casamance és immensa, al seu propi país i passeu per Diannah, us recomano parar al campament de la Maria i en Samba. Maria, originària de Barcelona, ​​ha construït amb la seva parella, Samba, un noi de Casamance, un lloc molt especial per descansar, menjar i fer unes excursions espectaculars en un entorn de somni.
A més, Maria treballa des de Diannah en projectes de desenvolupament per a dones de Casamance. Cultura, desenvolupament i música. Alguns bons motius per continuar respirant.

Per acabar, aquí us deixo també alguns videos perquè pugueu fer-vos una idea de com sona Casamance: 










 

Navega per les etiquetes

músicaSenegalCasamance

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]