Aquest migdia s'han presentat les 24 propostes de l'Obrador d'Arrel que la Fira Mediterrània va engegar l'any passat i que podran veure's a la propera edició. Hi ha molta coproducció amb altres entitats i molta connexió entre música, arrels i dansa. I, en paraules de Jaume Ayats, molta bogeria innovadora.

Cocanha, Los Sara Fontan i Tarta Relena, a la Fabra i Coats Foto: Duna Vallès

Els diversos protagonistes de l'Obrador d'Arrel 2022-2023, el programa de suport als artistes que exploren nous camins a partir de l'arrel i la cultura popular, s'han reunit aquest migdia al teatre Kursaal de Manresa per presentar la seva feina. En total, són 24 projectes prou diversos, però sí que poden endevinar-s'hi algunes línies mestres que travessen la majoria de produccions: hi ha molta interacció entre música, dansa i arts visuals; hi ha molta coproducció amb altres festivals i centres de creació, i hi ha molta col·laboració entre artistes professionals i associacions de la cultura de base.

A diferència de l'any passat, enguany s'han incorporat a l'obrador coproduccions internacionals. És el cas de 4132314, títol gens comercial que respon a un antic patró textil i que aplega un trio de duos –les Tarta Relena, Los Sara Fontan i les occitanes Cocanha–, per explorar la memòria històrica vinculada a l'antiga fàbrica Fabra i Coats de Sant Andreu, a Barcelona, i als cants de les dones que hi treballaven. En aquest cas, a banda de la Fira Mediterrània i l'Ajuntament de Barcelona (a través de la mateixa Fabra i Coats i el festival Grec), hi participa el festival Tradicionàrius.

4132314 és una de les abundants 'bogeries innovadores' que s'han anunciat avui. L'etiqueta és del sempre eloqüent musicòleg Jaume Ayats, que hi ha presentat, per la seva banda, La Balada d'en Solé Sugranyes, una òpera de butxaca de polifonies tradicionals, amb direcció escènica d'Iban Beltran, sobre el militant anarquista Oriol Solé Sugranyes, mort el 1976.

Al voltant de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, del qual se celebra enguany el centenari, hi haurà dues produccions estimulants: Solc, amb l'Esbart Ciutat Comtal i música d'Arnau Obiols, i Les eines, amb el granollerí Cor Jove Amics de la Unió i arranjaments de David Soler i Marcel Bagés. I un altre centenari, en aquest cas de la mort del músic i musicòleg Felip Pedrell, serà commemorat per Marçal Ramon, Ivó Jordà i Heura Gaya amb el muntatge Re-romanç.

Més risc i experimentació: Adrià Grandia, amb els seus sintetitzadors i la seva viola de roda, es trobarà amb la ballarina Anna Romaní i les màquines de Carlos Martorell per 'imaginar tradicions futures'. Anna Romaní, per cert, també participa a El raepte, muntatge de l'Esbart Manresà amb música de Joana Gomila i Laia Vallès. I la dansa de Lali Mateu i Roger Cusidó farà equip amb els subtils acompanyaments de La Companyia MINIMíssimA en l'espectacle I potser sentiràs el campanar.

El trio Marala presentarà el seu segon disc, que versarà sobre la presència de la mort en la tradició i s'anuncia 'més contundent que l'anterior'. I la Factoria Mascaró, amb la complicitat de Marcel Casellas, imaginarà com hagués sigut, i sobretot com hagués sonat, una hipotètica trobada decimonònica entre els revolucionaris musicals Manuel Saumell (Cuba) i Pep Ventura (Catalunya). El ballarí flamenc Israel Galván es trobarà amb els cantaires de l'Escolania de Montserrat. I els mataronins Joan Cot i Pau Benítez faran amb Narro un projecte amb què, en motiu de la 25a edició de la Fira, exploraran i enregistraran els sons que es vagin produïnt durants els quatre dies de Fira per compartir els resultats a la cloenda. 

Navega per les etiquetes

Obrador d'ArrelFira Mediterrània

FEU EL VOSTRE COMENTARI