Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 16/05/2022

Occitània, un milió de punts

Ò.C. Brigada Internacional desplega una mapa d'emocions i cançons al festival BarnaSants

Dissabte passat a la nit. Sarau nacionalista a Eurovisió amb la maquinària de propaganda massiva al voltant de Chanel o festa internacionalista al CAT de Gràcia amb cançons populars occitanes revisitades per Carles Belda, Marc Serrats i companyia, de la mà del BarnaSants? Millor la segona opció.
Ò.C. Brigada Internacional Foto: Juan Miguel Morales

Reincidents i reivindicatius, la colla d'Ò.C. Brigada Internacional ha reprès el projecte que va engegar fa deu anys de la mà del BarnaSants amb veus i esperits revonats. Si en el primer envit la cosa anava de repertoris tradicionals catalans i occitans, en aquest cas l'operació –que s'ha de materialitzar properament en forma de disc– consisteix a revisitar i pintar amb nous colors uns quants clàssics de la Nova Cançó Occitana, a més d'alguns himnes i alguna llicència entremaliada (com la "Tomber la chemise", dels tolosans Zebda, adaptada al català). 

Al nou espectacle també hi ha cançons tradicionals transpirenaiques, com "Au pont de Mirabel", que va obrir el recital en la veu d'un desbocat Stefano Degioanni (del grup Lou Seriol), o l'himne occità "Se canto" (que també hem sentit tantes vegades en veus muntanyoses com la d'Artur Blasco), en versió instrumental i sincopada. El carismàtic Gigi de Nissa va afegir-se per cantar el "Joan Petit", aquesta antiga història macabra d'un pobre home torturat pels poderosos que a Catalunya ha esdevingut cançoneta infantil, i també la reivindicativa "Los Carbonièrs de la Sala".

Gigi de Nissa i Stefano Degioanni Foto: Juan Miguel Morales

Milena Pastorelli va brodar una encantadora cançó de bresol, "Son, son", de Maria Roanet, i va entomar l'acordió per interpretar amb tothom i en clau rumbera el clàssic de Nadau, "La immortèla", al costat de la resta de brigadistes presents. Entre ells hi havia Alidé Sans, que va clamar contra els jocs olímpics d'hivern al Pirineu, i Joan Garriga, que va posar-se les ulleres, va cantar entregat i va rascar l'ampolla d'anís. Es va invocar "Perquè m'an pas dit" del referencial Claudi Martí, es van invocar els càtars amb un curiós mantra en trànsit i es va passar pel sedàs de l'ska la "Copa santa" que els catalans van regalar als felibres provençals, per subscripció popular, i que Frederic Mistral va recollir en un himne de to solemne. Finestres i finestres, episodis i més episodis de lluites compartides per dues cultures germanes que, avui, malauradament, sonen estranyament exòtiques per la gran majoria del personal. Per sort, aquí està la tropa d'Ò.C. Brigada Internacional, per avançar, de derrota en derrota, fins a la victòria final. 

Hi ha més ànima i més memòria en qualsevol d'aquestes cançons que en un milió d'eurovisions.

Joan Garriga i Milena Pastorelli Foto: Juan Miguel Morales

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]