Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 10/10/2022

Peus a terra i poesia pagesa

La MINIMíssimA, ROS i l'Esbart Ciutat Comtal llueixen a la tercera jornada de Fira Mediterrània

Tercera jornada de Fira Mediterrània a Manresa. Menys núvols i més estones de sol. I tres propostes carregades de poesia pagesa i tel·lúrica: La Companyia MINIMíssimA amb els ballarins Lali Mateu i Roger Cusidó, la nova proposta ROS i l'escpectacle Solc, amb l'Esbart Ciutat Comtal i Arnau Obiols
La Companyia MINIMíssimA Foto: Txus Garcia

D' Ovidi a Perejaume, la poesia pagesa sempre s'ha reivindicat com una eina artística humil i contraposada als interessos cortesans. I aquest és l'alè que ens va semblar percebre en tres de les propostes que van estrenar-se a la tercera jornada de Fira, el dissabte 8 d'octubre.

Descalços i abillats amb robes de tonalitats terroses, La Companyia MINIMíssimA –el polifacètic Gerard Díaz– i els seus companys els ballarins Lali Mateu i Roger Cusidó van presentar al pati del Kursaal un espectacle deliciós i intimista: Si em vagués. Des que va néixer, el projecte de La MINIMíssimA no ha parat d'engendrar obres que creixen a través de diverses disciplines: la música, la dansa, les projeccions, els poemes... I sovint amb la Fira com a escenari: l'any 2019 va resultar vencedor del Concurs Sons de la Mediterrània; i el 2020 va actuar a la Plana de l'Om, en plenes restriccions per la pandèmia, amb Roger Cusidó però amb la baixa d'última hora de Lali Mateu, presentant el disc corresponent – La Companyia MINIMíssimA (Segell Microscopi, 2020)–.

Enguany, finalment, va poder actuar a la Fira amb els dos ballarins, aquest cop al voltant d'un nou treball, el llibre-disc Poemari per a acordió (Segell Microscopi, 2022). La plasmació escènica d'aquests poemes, que fugen de la pompa i la grandiloqüència i són tot un elogi de la petitesa i de les eines d'oficis com la pagesia o l'escriptura, va seduir amb pocs elements ben disposats: una màquina d'escriure Olivetti, dansa pausada i pensada i poemes humils i juganers, ben dits i ben acompanyats per un acordió diatònic.

ROS Foto: Txus Garcia

Amb els peus afermats a la comarca del Baix Llogregat, el sacaire de Sant Boi de Llobregat Ricard Ros va presentar una estoneta més tard, a la Taverna Cervesa Guineu, el seu primer projecte en solitari: ROS . En Ricard és un dels actors principals en la revifalla del sac de gemecs en el panorama del folk a la música catalana, especialment amb el grup RIU i amb l'organització de mil iniciatives a la comarca, i ara el trobem molt ben acompanyat per Marta Barbero (violí), Lucho Torres (sintetitzadors, caixes de ritmes i bombo legüero), Laura del Pino (teclat, trompeta i veu) i Roger Felez (guitarra), en una formació de gran impacte i nervi. 

Entre projeccions coloristes, el repertori de ROS va desplegant melodies de creació pròpia, balls plans i sardanes 'inventades' pel músic, però amb un vincle evident amb el territori santboià, reivindicacions de l'horta del Delta del Llobregat (transformant el "Ball de la civada" en el "Ball de la carxofa"), aquest autèntic estàndard valencià que és "L'U d'Aielo", una lectura antipressiva de "La presó de Lleida", balls apresos amb el gran Francesc Sans i també homenatges i records per als sacaires i flabiolaires que poblaven i animaven cent anys enrere tots els pobles del Baix Llobregat, una comarca amb més cultura popular catalana de la que alguns volen i diuen.

Arnau Obiols i Esbart Ciutat Comtal Foto: Txus Garcia

I havent dinat, a la nau de l'antiga fàbrica L'Anònima, van aparèixer ben espardenyats els dansaires de l'Esbart Ciutat Comtal, que s'han sumat a la commemoració del centenari de l'Obra del Cançoner Popular amb l'espectacle Solc. A partir dels viatges que 'missioners' com Joan Tomàs, Palmira Jaquetti, Joan Amades o Baltasar Samper van fer arreu dels Països Catalans per recollir melodies i lletres de tradició oral, el músic de la Seu d'Urgell Arnau Obiols ha elaborat una revisió musical que ell mateix interpreta acompanyant les coreografies de Lluís Calduch i Teresa Agustí i l'escenografia de Roberto Olivan.

I quina ferma realitat que és ara mateix Arnau Obiols! Els darrers anys l'hem vist endinsar-se en camins personals que lliguen música pròpia, paisatge i cultura pirinenca –ja esperem les presentacions del seu nou disc, Mont cau (Segell Microscopi, 2022)–, però també hem assistit a la seva eclosió com a demandat artista en projectes col·lectius d'arrel. A la Fira, per exemple, l'hem vist els darres anys fent equip amb el pagèsic Perejaume i, en l'edició passada, liderant l'espectacle de cançons tradiconals per a infants ullsclucs. Aquest cop, vam xalar veient com cantava i superposava sàmplers mentre l'Esbart Ciutat Comtal recreava les festes i els treballs a les societats tradicionals, i també vam gaudir quan, en un petit interludi, va posar-se tot sol a baquetejar dues senzilles capses de fusta. Com si hi cerqués la poesia que amaguen les petites coses.


FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]