El 19 de gener passat va morir a Los Angeles una de les figures més influents del folk mundial: David Crosby. El programa Tradicionàrius a Ràdio 4 el recordarà aquest dissabte 28 de gener amb algunes de les cançons més emblemàtiques dels seus grups, i també amb adaptacions que se'n van fer al català.
David Crosby, abans d'un concert amb els Byrds a San Francisco, el 1965. Foto: Lisa Law / National Museum of American History
El californià
David Crosby va tenir una vida difícil i turbulenta, marcada per addiccions vàries. Però tothom qui el va tractar en destaca la bonhomia. I tothom qui estima la música popular coneix el seu talent i la seva influència en la conformació del folk-rock a partir de mitjans dels anys seixanta, primer amb el grup
The Byrds, després amb
Crosby, Stills & Nash (reforçats amb
Neil Young com a
Crosby, Stills, Nash & Young), a més de fer col·laboracions de tota mena i deixar una suculenta discografia en solitari.
El programa
Tradicionàrius a Ràdio 4, que s'emetrà aquest dissabte 28 de gener de 20 a 21 h, dedicarà la segona part de l'espai a recordar la seva música, amb versions originals però també amb algunes de les significatives adaptacions al català que van gravar-se al llarg dels anys, passant pel "Mr. Tambourine Man" de
Bob Dylan que els
Byrds van dur a un nou espai sonor, ple d'harmonies vocals i cordes dobles i elèctriques; el "Turn Turn Turn", de
Pete Seeger, que els mateixos
Byrds van fer sonar a tot el planeta, generant versions arreu –en català la van interpretar als seixanta, però no gravar,
Els Tres Tambors, i més recentment el grup
Tren Seeger, amb les veus d'
Arturo Gaya i
Gemma Humet–; "Hopelessly Hoping", de
Crosby, Stills & Nash, traduïda per
Joan Soler Amigó i cantada pels
Falsterbo 3 el 1975 com a "Ja no tinc altra sortida"; "Teach Yout Children", un altre clàssic de
Crosby, Stills, Nash & Young, traduït com "Ensenya als fills" per l'activista i editor discogràfic
Àngel Fàbregas, i "Blau", una mostra del repertori del grup
Dos+Un, format per
Manel Joseph i els germans
Jordi i
Ía Clua, que amb les seves instrumentacions acústiques i les seves harmonies vocals, van ser com una rèplica catalana del camí estètic encetat per
David Crosby i els seus col·legues a Califòrnia.