Entre immigrants de l'Alvèrnia que bufaven i feien sonar la cabreta, gitanos fascinats pel swing i italians que duien els seus acordions, va néixer als cafès de París un gènere de sabor únic: el musette. D'aquesta música i dels seus origens a les muntanyes alverneses en parlarà el programa Tradicionàrius a Ràdio 4.
Els cornamusaires de l'Alvèrnia Jean Rascalou i Antoine Bouscatel
El programa Tradicionàrius a Ràdio 4 d'aquest dissabte 4 de febrer arrencarà a l'Alvèrnia, territori muntanyós, de parla occitana, repartit actualment entre quatre departaments de l'administració francesa i bressol històric de la cabreta o musette, un instrument local de la família de les cornamuses europees que ha esdevingut també, emblema de tota una cultura musical.
L'Alvèrnia ha estat també un territori rural i empobrit del quan no han parat d'emigrar persones, en busca de feina, cap a la ciutat de París. És per això que a la capital francesa 'auvergnat' ha esdevingut sinònim de 'ser de poble' i que
Georges Brassens, quan va voler explicar en una cançó que aquells qui tenen menys són els que més donen, la va titular precisament "Chanson pour l'auvergnat".
Entre finals del segle XIX i principis del XX, la fam va obligar molts dels habitants de l'Alvèrnia a emigrar a París. I molts hi duien, es clar, les seves cabretes o musettes per passar millor les penes. A les barriades parisenques van conviure amb immigrants italians i gitanos, i de la combinació de les músiques d'aquestes tres comunitats va cristal·litzar en el gènere que més vivament s'ha acabat identificant amb París i un dels grans gèneres urbans i populars forjats al segle passat: el musette, que deu el seu nom a l'instrument alvernès però que ràpidament va ser protagonitzat per un instrument més estandaritzat: l'acordió.
Als anys trenta, al París musette, hi van conviure músics com el guitarrista gitano belga
Django Reinhardt, l'acordionista italià
Tony Murena o el llegendari cornamusaire alvernès
Antoine Bouscatel. Aquest músic, que havia nascut el 1867 a Cantal, es va instal·lar a París el 1890 i va morir el 1945. A la ciutat del Sena va tocar la seva cabreta, primer de nit, després de treballar, amb els seus compatriotes alvernesos, i després, quan va agafar fama, amb banjistes nordamericans, acordionistes italians, bateries francesos... i també va fer del bar que regentava, Chez Bousca, un centre neuràlgic de tota aquesta escena.
La música alvernesa va ser redescoberta als anys setanta del segle passat,i des d'aleshores hi han pouat músics de jazz, de rock i, per suposat, de folk. El programa Tradicionàrius a Ràdio 4 repassarà tota aquesta història i sonaran entre altres, "Doum doum", de
Roulez Fillettes; "Masurka a Milounet", de
Les Brayauds; "De la bourrée", de
Philippe Eidel; "Indifference", de
Tony Murena amb
Django Reinhardt; "La vie d'ici bàs", del cantant
André Minivielle amb l'acordionista
Marc Perone; "Santa Catarino", d'
Alain Gibert, i "Un auvergnat dans les Carpathes", de la
Compagnie Chez Bousca.