Un tros de riba mediterrània i la seva gent estan sent aniquilats aquests dies per les bombes. És per això que a Sons de la Mediterrània volem recordar artistes palestins que ens han fet gaudir, que hem conegut de prop -alguns ja no hi són– i que ens han ensenyat que un poble també pot resistir amb cançons.

Rim Banna (1966-2018) Foto: Carlos Pascual

"Som un poble ocupat, vivim en setge. Estem bloquejats i no se'n pot sortir. M'agradaria, avui, transportar-vos a casa meva. Aquest concert va dedicat a la resistència palestina". Així va presentar la cantant Rim Banna el seu concert a la Fira Mediterrània de Manresa, el 5 de novembre de 2010, a la sala gran del Teatre Kursaal. La seva actuació va ser un dels plats forts d'aquella edició i va despertar una gran expectació. Acompanyada d'un quartet de folk-rock, va desplegar amb la seva veu finíssima cançons d'històries dures, tràgiques, de la mort i dels somnis trencats que pateix el poble palestí des de fa tant de temps, i va enaltir la capacitat de resistència de la seva gent una vegada i una altra, intentant fer arribar al públic, "la veu dels que no poden sortir".  

Uns mesos abans, aquesta cantant de Natzaret, Palestina del 48 -això és, palestina que viu en territori sota administració del govern d'Israel– ocupava la portada de la revista Sons de la Mediterrània i explicava en una entrevista a Jordi Urpí el que significava per ella ser música palestina: "Em sento més una combatent que una cantant. Sempre he volgut fer alguna cosa pel meu poble, i l'eina més eficaç és la música. Perquè la cultura és més poderosa que les pistoles o els tancs. I els que governen ho saben. Per això, a banda de mantenir la guerra, intenten eliminar el rastre de la nostra literatura i la nostra música... El veritable esperit del poble sempre resistirà la vionència de l'opressor. I els palestins, sota les bombes, mantenim i vivim les nostres tradicions".

Criada en un ambient familiar molt procliu a la música i la poesia -era filla de la poetessa Zuhaira Sabbagh–, explicava que quan anava a l'institut li va néixer un sentiment de resistència contra la injustícia i les mentides. "Visc en una regió que pateix l'ocupació d'un dels quatre exèrcits més poderosos del planeta, que es desperta cada dia amb una guarra desigual i injusta que enfronta militars amb població civil. La meva música neix dins d'aquest drama, però sempre amb missatges d'esperança". Després d'estudiar a Moscou, va iniciar un treball de camp per recuperar cançons i contes del poble palestí. Es va fer molt popular arreu del món àrab amb un disc de cançons infantils que es va distribuir entre els nens dels camps de refugiats de Palestina, Síria i el Líban: April Blossoms (KKV, 2009). I al mercat occidental va fer fortuna un àlbum on barrejava música popular palestina amb jazz, The Mirrors of my Soul (KKV, 2006). Rim Banna va morir a causa d'un càncer l'any 2018.

Reem Kelani, durant la seva actuació a la Fira Mediterrània del 2008 Foto: Carles Rodríguez

"Fins i tot en la despossessió, en la catàstrofe, hi ha una continuïtat impressionant, la nostra narrativa segueix invulnerada, i això et fa sentir molt fort com a col·lectiu. Com va dir un músic armeni: un llibre o un quadre es poden cremar, però una cançó no es crema, perquè viatja amb la memòria col·lectiva dels pobles". Això deia la cantant palestina establerta a Londres Reem Kelani l'any 2007 al número 1 de la revista Sons de la Mediterrània, on comentava el seu primer disc, l'extraordinari Sprinting Gazelle (Fuse Records, 2006). Un àlbum a partir del qual aquesta artista establia que la cultura, i no pas la terra, és la prova innegable de l'existència d'un poble. Aquesta era la idea central del seu discurs i d'un disc deliciós, fruit de molts anys fent recerca, primer en el si familiar, després en camps de refugiats palestins al Líban. "Nosaltres els palestins, existíem en el passat, existim en el present i espero de tot cor que seguim existint en el futur", afegia.

El 2008, Reem Kelani va actuar a la Fira Mediterrània de Manresa. Aquella va ser una edició marcada per les intenses plujes que van caure tots els dies que va durar la Fira. A l'envelat del Casino, mentre les gotes colpejaven insistentment el sostre, va cantar en català "El noi de la mare", que s'havia preparat expressament poc abans, i també "Mawwaal", sobre un poema del gran escriptor palestí Mahmud Darwix.

Le Trio Joubran Foto: Louis Vincent

Uns altres músics que han passejat amb orgull la cultura palestina arreu del món són el Trio Joubran. El formen els germans Samir, Wissam i Adnan Joubran, autors que excel·leixen amb una música instrumental i virtuosa que dona tot el protagonisme a l'ud amb discos estratosfèrics i concerts d'impacte. 
L'any 2005 van actuar, per exemple, a l'auditori del CaixaFòrum de Barcelona, dins de l'enyorat Festival de Músiques del Món.
 
El seu disc A l'ombre des mots (Harmonia Mundi, 2010), va ser escollit com el millor disc internacional de folk a la revista Sons de la Mediterrània. Es un treball molt especial, perquè recull un concert d'homenatge del grup a Mahmud Darwix, el gran poeta del poble palestí, fet al Palau de Cultura de la ciutat cisjordana de Ramala poques setmanes després de la mort de l'escriptor. Acompanyant els extensos recitats amb la veu enregistrada del poeta, que amolla versos d'angoixa, indefensió i amor envers el seu poble, els tres germans ofereixen una música delicadíssima.

Un dels germans, Samir Joubran, parla així al documental Improvisation: "De vegades toco l'ud amb llàgrimes als ulls, ploro, i no ho faig tan afectat per la música com per la meva filla: penso en la Wissam, penso que estic tocant mentre la meva filla està sota l'estat d'excepció a Ramala. Des del fons del meu cor vull arribar a la gent i vull dir-los que els palestins no són terroristes, que els palestins són bona gent, que estimen la seva música, que estimem la nostra música".

Kamilya Jubran, a El Sielu de Manresa, durant la Fira Mediterrània 2015 Foto: Josep Tomàs

Una altra sonadora d'ud i cantant nascuda en un poblet palestí però establerta fa anys a París, Kamilya Jubran, va actuar finalment a la Fira Mediterrània del 2015. A la sala El Sielu de Manresa, hi va presentar una singular barreja de cant tradicional i música clàssica àrab amb elements jazzístics, cambrístics i electrònics, en un espectacle coproduït per la Fira amb la Fundació Royaumont. Aquell mateix any, Jubran havia crear la fundació Zamkana, que treballa per la llibertat d'expressió.

Navega per les etiquetes

Kamilya JoubranTrio JoubranPalestinaRim BannaReem KelaniFira Mediterrània

FEU EL VOSTRE COMENTARI