Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 13/05/2024
Cor orgànic, pulsacions electròniques
El guitarrista Pau Figueres presenta el seu tercer disc, 'LATIDO'
LATIDO (Satélite K, 2024) és el tercer disc com a solista de Pau Figueres. Hi ha reunit sis peces cuinades a foc lent en què la seva guitarra continua amarant-se de flamenc, jazz i sonoritats clàssiques, alhora que assaja nous camins generant subtils efectes electrònics des del mateix instrument. En parlem amb ell.
Pau Figueres Foto: Cecília Coca Has estat treballant aquest repertori durant els darrers cinc anys, a foc lent. Com ha influït això en el resultat final?
PAU FIGUERES: Al disc hi ha sis peces, totes molt diferents entre si. I en cadascuna hi passen moltes coses. Nó és un àlbum llarg, però sí que té molt de pes, després de rodar-lo i treballar-lo molt. Bàsicament són idees musicals que neixen de la intuïció, i que després vaig lligant, provant i elaborant. De fet, algunes peces eren força més llargues de com han quedat finalment. D'alguna manera les he anat expurgant, i això fa que en el resultat no hi hagi gens de palla, tot té una raó de ser.
PAU FIGUERES: Al disc hi ha sis peces, totes molt diferents entre si. I en cadascuna hi passen moltes coses. Nó és un àlbum llarg, però sí que té molt de pes, després de rodar-lo i treballar-lo molt. Bàsicament són idees musicals que neixen de la intuïció, i que després vaig lligant, provant i elaborant. De fet, algunes peces eren força més llargues de com han quedat finalment. D'alguna manera les he anat expurgant, i això fa que en el resultat no hi hagi gens de palla, tot té una raó de ser.
Una de les coses que criden l'atenció és com has combinat el so de la guitarra amb diversos efectes electrònics.
P.F: Aquest és un camí que vaig començar a fer sobretot a partir de les presentacions en directe del disc anterior, Nada nuevo bajo el sol (Satélite K, 2018). Vaig iniciar un camí paral·lel, en col·laboració amb lutiers de confiança, estudiant la manera d'explotar les possibilitats dels efectes i els sintetitzadors manipulats a través de la guitarra. En el món de la guitarra elèctrica sí que hi ha molta tradició de treballar amb pedals i efectes, però en el món de la guitarra espanyola, no. I m'interessava poder generar efectes des de la guitarra, tant per poder-ho fer en directe com per aconseguir que aquests efectes sonin integrats amb l'instrument i respectin el protagonisme del so orgànic de la guitarra, que vull que es mantingui en tot moment. Aquest ha sigut, i és, un camí molt laboriós. La idea primoridal és fer-li un vestit bo i innovador a la guitarra. Estic aprenent molt.
Ara que parles de lutiers, la primera peça, "Latido", que a més dona títol al disc, està dedicada al luiter Arcadio Marín.
P.F: Sí. Arcadio Marín era un lutier canadenc, de família espanyola. Va establir-se a Palautordera, molt a prop d'on soc jo, i vam col·laborar molt, investigant noves maneres de construir l'instrument, a més d'establir una bona amistat. Malauradament, va morir de cop, i molt jove. La seva mort em va tocar bastant. En aquesta peça, que li dedico, canta a més el seu germà, Marcos Marín, que viu al Canadà i és cantaor flamenc.
Ara que parles de lutiers, la primera peça, "Latido", que a més dona títol al disc, està dedicada al luiter Arcadio Marín.
P.F: Sí. Arcadio Marín era un lutier canadenc, de família espanyola. Va establir-se a Palautordera, molt a prop d'on soc jo, i vam col·laborar molt, investigant noves maneres de construir l'instrument, a més d'establir una bona amistat. Malauradament, va morir de cop, i molt jove. La seva mort em va tocar bastant. En aquesta peça, que li dedico, canta a més el seu germà, Marcos Marín, que viu al Canadà i és cantaor flamenc.
La segona peça, “El alba”, parteix d’una melodia molt essencial, sona gairebé com un haiku.
P.F: Aquesta i "Dos Lunas" són les úniques on només hi toco jo. És pràcticament una composició per a guitarra sola, on incorporem algunes proves que vam fer amb l'Arcadio Marín i després amb en Quim Hernández. Vam treure els trasts d'una part del màstil, per introduir noves sonoritats i poder entrar en el món dels microtons. El resultat pot recordar el so d'un llaüt, ho hem provat en concerts i ara també amb aquesta peça, que parteix d'aquesta melodia senzilla, com d'aires orientals o de banda sonora per a cine, i que a més parteix d'un encàrrec que em van fer des de Metges sense Fronteres, per acompanyar musicalment unes fotografies de Florent Vergnes sobre camps de refugiats a Síria.
P.F: Aquesta i "Dos Lunas" són les úniques on només hi toco jo. És pràcticament una composició per a guitarra sola, on incorporem algunes proves que vam fer amb l'Arcadio Marín i després amb en Quim Hernández. Vam treure els trasts d'una part del màstil, per introduir noves sonoritats i poder entrar en el món dels microtons. El resultat pot recordar el so d'un llaüt, ho hem provat en concerts i ara també amb aquesta peça, que parteix d'aquesta melodia senzilla, com d'aires orientals o de banda sonora per a cine, i que a més parteix d'un encàrrec que em van fer des de Metges sense Fronteres, per acompanyar musicalment unes fotografies de Florent Vergnes sobre camps de refugiats a Síria.
I la "Buleria de Klystron"? D'on surt aquest nom?
P.F: Un klystron és una màquina d'accelerar electrons, una eina amb què, d'alguna manera, els humans controlen la natura, i la paraula grega crec que vindria a significar 'on trenquen les ones'. Per tot plegat em va semblar com una bona metàfora per parlar d'una buleria que és com futurista. És una de les peces fortes del disc, on la feina amb els efectes està treballada més intensament, però alhora amb melodies molt vives.
P.F: Un klystron és una màquina d'accelerar electrons, una eina amb què, d'alguna manera, els humans controlen la natura, i la paraula grega crec que vindria a significar 'on trenquen les ones'. Per tot plegat em va semblar com una bona metàfora per parlar d'una buleria que és com futurista. És una de les peces fortes del disc, on la feina amb els efectes està treballada més intensament, però alhora amb melodies molt vives.
P.F: Realment el so orgànic és el més important. Jo continuo treballant a fons amb l'instrument i les seves possibiliats, col·laborant amb els lutiers per extreure el millor so de l'instrument 'a pèl', a la manera clàssica o com li vulguis dir. Això és primordial.
La peça “Andalucía” sembla un concert per a guitarra.
P.F: Sí, va sortir per aquí... Pot ressonar al Concierto de Aranjuez, o a peces que també he conegut i treballat. Això sí, he mirat que es vesteixi amb un vestit actual. Tinc referents com "Canción de amor", de Paco de Lucía, amb una orquestració meravellosa de Joan Albert Amargós. He mirat de seguir aquests referents, salvant les distàncies, i mirant d'aportar-hi elements nous, com aquests efectes electrònics, que abans no es feien. Però per sobre de tot, per mi la prova que són peces vàlides, és que es puguin tocar amb la guitarra sola i aguantin. El meu ideal és que, si se'n va la llum i ens quedem sense electricitat, pugui tocar aquestes peces a les fosques i sonin igualment interessants.
P.F: Sí, va sortir per aquí... Pot ressonar al Concierto de Aranjuez, o a peces que també he conegut i treballat. Això sí, he mirat que es vesteixi amb un vestit actual. Tinc referents com "Canción de amor", de Paco de Lucía, amb una orquestració meravellosa de Joan Albert Amargós. He mirat de seguir aquests referents, salvant les distàncies, i mirant d'aportar-hi elements nous, com aquests efectes electrònics, que abans no es feien. Però per sobre de tot, per mi la prova que són peces vàlides, és que es puguin tocar amb la guitarra sola i aguantin. El meu ideal és que, si se'n va la llum i ens quedem sense electricitat, pugui tocar aquestes peces a les fosques i sonin igualment interessants.
“Dos Lunas” és molt intimista i la presentes com una taranta galàctica.
P.F: Així és com la va anomenar en Jordi Bonell quan li vaig fer escoltar. Parteix d'una forma flamenca com és la taranta, sense ritme, i després intento treure-la del territori flamenc amb elements més de la clàssica i la contemporània, una mica a l'estil d'algunes composicions de Feliu Gasull. Amb aquesta peça m'hi he barallat molt de temps: és densa, té uns trèmolos... i és la que més hem treballat a nivell de posproducció i d'efectes d'estudi.
.jpg)
Pau Figueres Foto: Cecília Coca
Després d'aquesta intensitat concentrada en "Dos Lunas", arriba un final festiu i coral amb "La Rumba del Capità", on reinterpretes una composició del teu pare, Joan Figueres.
P.F: Així és com la va anomenar en Jordi Bonell quan li vaig fer escoltar. Parteix d'una forma flamenca com és la taranta, sense ritme, i després intento treure-la del territori flamenc amb elements més de la clàssica i la contemporània, una mica a l'estil d'algunes composicions de Feliu Gasull. Amb aquesta peça m'hi he barallat molt de temps: és densa, té uns trèmolos... i és la que més hem treballat a nivell de posproducció i d'efectes d'estudi.
Pau Figueres Foto: Cecília Coca Després d'aquesta intensitat concentrada en "Dos Lunas", arriba un final festiu i coral amb "La Rumba del Capità", on reinterpretes una composició del teu pare, Joan Figueres.
P.F: Sí, l'original es diu "Cançó del Capità", és una havanera i formava part d'un espectacle amb la Factoria Mascaró. Jo era molt petit quan la feien, però sempre ha estat una cançó especialment celebrada, és un tema molt bonic. A Suite de la Mediterrània (Temps Record, 2003), del Cor Sant Esteve, en Pep Coca ja en va fer uns arranjaments molt animats. En Carles Belda la va dur al terreny de la rumba catalana al seu treball 24 rumbes per diatònic (2015), on també hi vaig participar. I ara en aquest disc l'hem dut al terreny de la rumba flamenca. L'hem fet molt juganera, passa per uns tanguillos –el baixista, Ismael Alcina, és de Cadis– i acaba en clau cubana. En Iannis Obiols hi toca un Fender Rhodes, i jo amb la guitarra elèctrica introdueixo coses del jazz mediterrani a l'estil de Jordi Bonell.
Al llarg de la teva carrera has acompanyat cantants de molts estils diferents arreu del món. Sents que això t'ha tret temps per dedicar als teus projectes o les teves composicions? O ho has viscut com dues facetes complementàries?
P.F: Sí que és cert que hi hagut vegades que notava que em restava temps. Però bé, per això vaig prendre una sèrie de decisions i he canviat una mica el xip per tenir una mica més de temps per dedicar-me al meu projecte de guitarrista. Ara, això no vol dir que deixi d'acompanyar músics que m'agraden, i propostes de tots els estils que sovint són molt diferents del que jo faig com a guitarrista. I la feina de productor també la gaudeixo bastant. Ara, per exemple, anirem de gira amb la MARO, que és una música extraordinària. O quan vaig amb la Judit Neddermann, per exemple, sempre és fantàstic. Però sí que és cert que he mirat de retirar-me d'un cert tipus de lliga o circuit que no em deixava prou temps.
Com seran les presentacions en directe del nou disc?
Paco de Lucía deia que el que més odiava del seu ofici eren els aeroports.
P.F: Cansa bastant. Al fet que tampoc és que tinguis gaire temps per res que no sigui desplaçar-te, provar i tocar, s'hi afegeix el patiment constant que suposa haver de viatjar amb instruments valuosos. Això d'aquests tipus de viatges sí que m'agradaria estalviar-m'ho.
Com seran les presentacions en directe del nou disc?
P.F: Puc anar sol, a duo o a trio, són com diferents graons depenent de les circumstàncies. Anant tot sol amb l'electrònica és un format pràctic que gaudeixo molt. Amb el meu germà Arnau a les percussions també és un format que fem bastant. I a trio, amb l'Ismael Alcina al baix, ja entres en una dinàmica de grup en què els tres músics interactuen i es van passant la pilota, aquesta és l'essència del jazz i el públic ho nota molt. I també ens agradaria fer alguna presentació a quartet,amb el guitarrista Darío Barroso. En fi, cada format és diferent i cap d'ells no pot substituir els altres.
Imprimir
PDF
Enviar
Correcció
Twitter
Facebook
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]