The Flying Burrito Brothers, quan van gravar el seu primer disc: Chris Hillman, Chris Ethridge, Gram Parsons i 'Sneaky' Pete Kleinow.

Al proper galifardeu que em digui que ja no hi ha periodistes musicals li llançaré la cavalleria per sobre. Concretament, li llançaré Caballos salvajes (66 RPM, 2024), el llibre de Jordi Pujol Nadal (una de les locomotores melòmanes del festival Blues & Ritmes de Badalona). Caballos salvajes és una ‘historia oral’, sustentada en nombroses entrevistes, sobre els darrers cinc anys de vida de Gram Parsons: del 1968 al 1973. De la grabació del gloriós disc dels Byrds Sweetheart of the Rodeo (Columbia, 1968) a la de Grievous Angel, el segon de Parsons amb el seu nom, publicat pòstumament (Reprise, 1974).

A diferència del que passa en la música dita clàssica o culta, en la popular no abunden les fonts documentals. Fonamentalment, tenim els discos. Cartells i algunes filmacions, en el millor dels casos. És terreny abonat per a la tradició oral, les llegendes i la mitomania. També per a l’ego dels artistes i per als periodistes amants de les exageracions. En aquest terreny, el cas de Gram Parsons, amb anècdotes biogràfiques sucoses per donar i per vendre, és especialment desmesurat: família riquíssima i desestructurada, dependència de les drogues i l’alcohol, obra escassa i influent, mort per sobredosi als 26 anys i finalment un cadàver segrestat i cremat erròniament al desert. No va conèixer grans èxits en vida, però la seva figura es va anar fent de culte amb el pas dels anys.

Caballos salvajes aborda el personatge i intenta arribar a la persona. També destriar el gra de la palla en la seva petjada musical. Per fer això, les cròniques orals cosides amb entrevistes rellevants són fantàstiques. Quan estan ben fetes, funcionen com a grans reportatges periodístics. Recentment ho hem comprovat amb el llibre de Pere Pons sobre Tete Montoliu, i també amb els de Ferran Riera amb els treballs dedicats al Grup de Folk o a la biografia de Jaume Arnella. Són grans històries ben explicades amb calma i espai. Com la vida mateixa, recullen versions contradictòries i perspectives oposades sobre un mateix fet. No arribaràs mai a certificar què va passar, però sí que et faràs una composició de lloc, veuràs de quin peu calça cadascú i, segurament, aplicant les teves experiències i opinions, extreuràs les teves conclusions.

En el cas de Caballos salvajes, el que queda clar és que Gram Parsons va ser protagonista de quatre grans discos. Dos d’efervescents: el citat Sweetheart of the Rodeo, dels Byrds, i The Gilded Palace of Sin (A&M, 1969), el primer dels Flying Burrito Brothers. I dos de lacerants, els que va gravar amb el seu nom i amb la veu, nova i ennlluernadora, d’Emmylou Harris: GP (Reprise, 1973) i Grievous Angel. En un terreny més difús i obert a les interpretacions, el llibre tracta també el paper de Parsons en la conformació del country-rock californià, la seva relació amb Keith Richards i la seva influència en el gir honky country dels Rolling Stones. I al final, més enllà de lectures mitòmanes, sempre trobem el mateix: en la música, i en l’art en general, són molt més determinants els ambients col·lectius que els cop de geni individuals. Això val per al country-rock, per a la rumba catalana, per al contrapàs i per a la creació de l’allioli.

Entre la multitud de veus que desfilen per les pàgines de Caballos salvajes, destaquen una agraïda i sentimental Emmylou Harris, i també de Chris Hillman, músic de llarguíssim recorregut, company de Parsons als Byrds i als Burritos, que aporta el contrapès d’una visió centrada, propera i alhora desmitificadora. Pel que fa a l’autor, bàsicament exposa i ordena testimonis, aporta puntualment una mica de context i només pren la paraula per elaborar una sèrie de conclusions assenyades al final del llibre. El resultat és el dibuix detallista d’una personalitat naufragada enmig d’una escena fascinant que va viure una concentració de talent increïble. El country-folk-rock de matriu californiana germinada a partir de finals dels seixanta que va explotar a Laurel Canyon. Mare meva, quins discos que ens han deixat!

Navega per les etiquetes

Gram ParsonsByrdsFlying Burrito BrothersCaballos salvajesJordi Pujol Nadal

FEU EL VOSTRE COMENTARI