Sonet de la mar verda i la mar blava
Recordo el fred, el vent, et caminant que lluita
quan el camí li fuig —morir fóra quedar-se—,
i el camp li desfà el fruit perquè l'enyor el cuita
envers les denses sals on viure és allunyar-se.
Recordo el crit cremat, l'olor de sang de nines
encara per salvar del crim que aviva els morts.
Tants vins embriagant plants roigs de cel, petxines
obrint-se al bes gelós de llavis plens de ports...!
Hem fos els monestirs de les daurades costes
—edens de pi i raïm— amb el plor de Nausica:
viatge etern que sap el blau retorn dels vius
envers l'acord, l'esforç del món entès en postes
de sol pescat per l'ull que el líquid significa.
La vida és pols de mar que acull els temps dels rius.
quan el camí li fuig —morir fóra quedar-se—,
i el camp li desfà el fruit perquè l'enyor el cuita
envers les denses sals on viure és allunyar-se.
Recordo el crit cremat, l'olor de sang de nines
encara per salvar del crim que aviva els morts.
Tants vins embriagant plants roigs de cel, petxines
obrint-se al bes gelós de llavis plens de ports...!
Hem fos els monestirs de les daurades costes
—edens de pi i raïm— amb el plor de Nausica:
viatge etern que sap el blau retorn dels vius
envers l'acord, l'esforç del món entès en postes
de sol pescat per l'ull que el líquid significa.
La vida és pols de mar que acull els temps dels rius.
