Poema d'una dona

M’agraden els meus pits
Oferts a la lluna i als astres
El foc dels meus ulls que llampega punyent
Casa finestra i verandes
M’agrada la meua llengua badada
Fada que dibuixa cos, saó i arrels
M’agrada tancar la mà i fer...
Blasfèmia
Blasfèmia
Blasfèmia
Blasfèmia
D’aquest imperi gose fer fugina
I dir que al meu Déu no li cal
Ni home ni dona ni cap mentida
M’agraden els meus dits trenats al vent
Feréstec de les cordes
Que desfan el so en la teua pell
Quan a cau d’orella et cante
M’agraden els meus peus petits
I descalça vinc a buscar-te
M’agrada tancar la mà i fer
Blasfèmia
Blasfèmia
Blasfèmia
Blasfèmia
D’aquest imperi gose fer fugina
I dir que al meu Déu no li cal
Ni home ni dona ni cap mentida
I amb la paraula vera
Que és amor
I nua de tot
Camine per retrobar-te
Amb el suport de: