D’un drap
penjat d’un pal
en diuen:
la bandera.
D’un sot
allargassat
en diuen:
la trinxera.
Un home
és un soldat
i un capità
qui els mana.
Debatut
i comptat
l’exèrcit:
un ramat.
Els mots
ha trabucat
el vent
d’aquesta guerra.
**
Del riu no en diré el nom,
ja el teniu a la memòria:
les coses que sap tothom
ja les contarà la Història.
Del riu no en diré el nom,
i avui pau i demà glòria.
No fos cas que traspassés
l’administrativa norma
i aleshores la vessés
i m’aixequessin l’informe.
Perquè vaig amb peus de plom
no vull que em toquin el llom.
Un ocell que cau del niu
em dicta l’auca del riu.
**
A la nit del Sant Patró
vam passar sense un canó.
En arribar a l’altra banda
ja semblava can Garlanda.
Tots els ponts dels enginyers
es van girar del revés.
Però nosaltres endavant,
que la cosa es va engrescant.
Amb aquests impediments
ni el combregar hi serà a temps.
Ens les foten de valent
però nosaltres: anar fent.
Un bombardeig d’avions
del país dels macarrons.
I avions amb la creuassa
del país de pura raça.
No passen pas el rosari
el tinent i el comissari.
Les coses van mal donades
a canons i a morterades.
Ara amb armes i bagatges
anirem a nous paratges.
Altres coses no puc dir
i a l’auca dono fi.