Tan roigs els llavis tens que el roig perjura
si boca i sang no admet com a companys:
tan tendre el cor. que el cérvol hi pastura
sense témer emboscades ni paranys.
Tens, amor meu, del somni l'estatura
i la pau benaurada dels estanys
i jo et poso mil noms, oh Laura pura,
Dafne de llor, Friné de divuit anys.
I jo et poso mil noms. ¿Si, per ventura,
fossis Isolda amada per tristanys,
o Carlota que els werthers transfigura?
Sil·labes paladejo. Sols m'atura
l'amor que tinc, amor. I a amics i a estranys
de revelar el teu nom tinc gran paüra.