De tant en tant
En aquesta hora
lenta i fosca,
brilla la penombra
dels dies creuats,
i et llegeixo.
En les llargues
parades de tren
mentre cavil·lo
murmura la solitud,
i et llegeixo.
De tant en tant
he corregut més que el temps,
de tant en tant
m’he perdut en el no-res,
d’aquest garbuix
que m’estira,
m’endinsa,
em fereix,
em malfereix.
De tant en tant
De tant en tant
ja no em serveix de res
estimar-te sense poesia,
i et llegeixo, et llegeixo.
lenta i fosca,
brilla la penombra
dels dies creuats,
i et llegeixo.
En les llargues
parades de tren
mentre cavil·lo
murmura la solitud,
i et llegeixo.
De tant en tant
he corregut més que el temps,
de tant en tant
m’he perdut en el no-res,
d’aquest garbuix
que m’estira,
m’endinsa,
em fereix,
em malfereix.
De tant en tant
De tant en tant
ja no em serveix de res
estimar-te sense poesia,
i et llegeixo, et llegeixo.
