La revista digital d'Enderrock
El manacorí ha tornat a la càrrega aquest 2017 amb la seva tasca d’editor, productor i compositor
La vida contemplactiva de Joan Bibiloni
Joan Bibiloni és sens dubte, des de final dels anys seixanta, un dels músics amb més calat i projecció internacional de Mallorca. Cofundador del segell Blau, juntament a Miquel Àngel Sancho, va ser un dels músics més influents de final dels setanta. Precursor de la música new wave i ambient mediterrània, les seves publicacions i edicions amb diferents segells es compten per desenes.
Text: Pere Bestard. Fotos: Arxiu Enderrock
La vida contemplactiva, segons Bibiloni, és una manera de viure que mescla la contemplació i l'atenció. Aquell que contempla a la vegada crea mons en el seu interior. El manacorí combina les seves tres passions, la música, el trot i la gastronomia, a la seva finca de fora vila.
El passat 8 de desembre s’editava en format digital Cinema per a tres (Satie Produccions, 2017), el darrer àlbum del pianista consagrat Andreu Riera, amb música de Rafel Aguiló i producció i edició a càrrec de Joan Bibiloni.
El disc s’ha cuinat a foc lent durant dos anys amb un ingredient indispensable, l'amistat que uneix els tres protagonistes. Explica Bibiloni: "Tenim una relació molt propera amb en Rafel i n’Andreu. A més en Rafel i jo som culés... i jo l’he fet futboler. Amb ell a principi dels seixanta teníem un grup que es deia Los Lagartos, de fet nosaltres érem més indies i moderns encara i primerament érem The Lizzards... [riu]. L’amistat ha continuat al llarg dels anys. En fa vuit o nou ja vam produir un disc també amb n’Andreu, per a piano sol, que es deia Vora mar (Satie Produccions, 2008), amb el qual vam ser finalistes als Premis UFI. En definitiva, la música i l’art són això, proximitat i feina, estrènyer perns, afluixar, amollar i polir fins que un hi dona el vistiplau i cap a una altra cosa".
I no n'hi ha per menys, aquesta dedicació artesana ha dut el guitarrista manacorí, d'altra banda, a convertir-se en arxivista i reeditor de la seva obra. Un fet clau es va produir l’any 2013. El segell holandès Music from Memory duia a terme la publicació d’una compilació de cançons ambientals dels vuitanta del manacorí dins un àlbum que es va anomenar El Sur. Arran d’aquest fet Joan Bibiloni va començar a digitalitzar la seva música. Una part de la seva discografia estava editada només en vinil. "El món digital permet en el meu cas arribar a una petita gran minoria, que pot ser tant al Japó, com als Estats Units, Alemanya o Llubí. Arran de la publicació d’El Sur (Music from Memory, 2013) vaig intuir que ordenar els meus treballs era una necessitat." Des de llavors la reedició digital dels màsters de Bibiloni ha estat ininterrompuda.
Fa poques setmanes va ser el torn de Silencio roto (Satie Produccions, 2017):
La quantitat de música pròpia del manacorí és ingent, i no descarta properament fer alguna publicació amb cançons inèdites, combinant aquesta vegada les seves tres facetes, com a compositor, productor i editor: "Sempre queden cosetes perquè jo tinc un calaix ple d’edat. Hi ha moltes músiques que havia fet per a documentals, cinema, televisió... que són allà, però cada dia s’acaba i ara que fa menys llum sembla que es dia és més curt... [riu]. Finalment quan me sent bé és quan acaba el dia i me’n puc anar a dormir i tenir la sensació que he fet alguna cosa que ho paga". Per rematar l'any, el segell Blau ha publicat una edició en vinil del seu disc més emblemàtic, Joana Lluna (Blau, 1982), una joia de col·leccionista que enguany compleix el trentè aniversari.
El passat 8 de desembre s’editava en format digital Cinema per a tres (Satie Produccions, 2017), el darrer àlbum del pianista consagrat Andreu Riera, amb música de Rafel Aguiló i producció i edició a càrrec de Joan Bibiloni.
El disc s’ha cuinat a foc lent durant dos anys amb un ingredient indispensable, l'amistat que uneix els tres protagonistes. Explica Bibiloni: "Tenim una relació molt propera amb en Rafel i n’Andreu. A més en Rafel i jo som culés... i jo l’he fet futboler. Amb ell a principi dels seixanta teníem un grup que es deia Los Lagartos, de fet nosaltres érem més indies i moderns encara i primerament érem The Lizzards... [riu]. L’amistat ha continuat al llarg dels anys. En fa vuit o nou ja vam produir un disc també amb n’Andreu, per a piano sol, que es deia Vora mar (Satie Produccions, 2008), amb el qual vam ser finalistes als Premis UFI. En definitiva, la música i l’art són això, proximitat i feina, estrènyer perns, afluixar, amollar i polir fins que un hi dona el vistiplau i cap a una altra cosa".
I no n'hi ha per menys, aquesta dedicació artesana ha dut el guitarrista manacorí, d'altra banda, a convertir-se en arxivista i reeditor de la seva obra. Un fet clau es va produir l’any 2013. El segell holandès Music from Memory duia a terme la publicació d’una compilació de cançons ambientals dels vuitanta del manacorí dins un àlbum que es va anomenar El Sur. Arran d’aquest fet Joan Bibiloni va començar a digitalitzar la seva música. Una part de la seva discografia estava editada només en vinil. "El món digital permet en el meu cas arribar a una petita gran minoria, que pot ser tant al Japó, com als Estats Units, Alemanya o Llubí. Arran de la publicació d’El Sur (Music from Memory, 2013) vaig intuir que ordenar els meus treballs era una necessitat." Des de llavors la reedició digital dels màsters de Bibiloni ha estat ininterrompuda.
Fa poques setmanes va ser el torn de Silencio roto (Satie Produccions, 2017):
La quantitat de música pròpia del manacorí és ingent, i no descarta properament fer alguna publicació amb cançons inèdites, combinant aquesta vegada les seves tres facetes, com a compositor, productor i editor: "Sempre queden cosetes perquè jo tinc un calaix ple d’edat. Hi ha moltes músiques que havia fet per a documentals, cinema, televisió... que són allà, però cada dia s’acaba i ara que fa menys llum sembla que es dia és més curt... [riu]. Finalment quan me sent bé és quan acaba el dia i me’n puc anar a dormir i tenir la sensació que he fet alguna cosa que ho paga". Per rematar l'any, el segell Blau ha publicat una edició en vinil del seu disc més emblemàtic, Joana Lluna (Blau, 1982), una joia de col·leccionista que enguany compleix el trentè aniversari.