Després del disc Eufòria (Halley Supernova, 2022) la banda de Bunyola presenta el quart àlbum, Bon rotllo (Halley Supernova, 2024), que manté l’optimisme però abraça la calma i deixa l’excitació postpandèmica. Són deu cançons amarades de sonoritats mediterrànies i que alhora miren cap al pop i els estils caribenys, en les quals col·laboren Tomeu Penya i Joan Rovira

Text: Sergi Núñez. Fotos: Tuco Martín.

Amb l’anterior disc, 'Eufòria', i una gira de dos anys vau assolir la màxima popularitat. Com heu arribat fins aquí?
Veníem d’un estat en què fer concerts era difícil i de sobte va arribar l’eufòria de la postpandèmia. Per això vam posar aquell títol al disc. El primer any de gira va ser molt intens, vam fer molts bolos, tant grans com petits i dins i fora de Mallorca. Va ser el moment en què Xanguito va consolidar definitivament la seva popularitat a Mallorca. Abans érem un grup emergent, però a partir del disc Eufòria arreu on hem tocat ha vingut gent que se sabia les cançons i sempre hem tingut les places plenes. L’any passat ens el vam prendre amb més calma, i el nou disc surt de la idea de viure la vida tranquil·lament i amb bon rotllo.

L’àlbum es titula 'Bon rotllo'. Sona prototípic, però al final és que el pretén despertar la música de Xanguito?
Tot i que és un tòpic, al món hi falta bon rotllo, perquè la vida és molt dura per a tothom. La nostra missió és crear música, que al final és una medicina per a l’ànima. A més, el nostre públic quan ve als concerts sempre ens diu que li donem molt de bon rotllo. Per tant, ja que ens posen aquesta etiqueta, l’hem volguda marcar nosaltres també i hem fet que el disc respiri aquest mateix concepte.



'Bon rotllo' ja és el quart disc. Amb quina idea vas debutar quan vas enregistrar 'Beix' (U98 Music, 2017) en solitari?
Des del principi ja tenia clar que Xanguito no seria un disc i prou, i vaig fer comptes de treure disc cada dos o tres anys durant almenys una dècada. El que no sabia era cap a quina direcció aniríem. Beix va ser un experiment per veure què passava. És un treball més de cantautor que de grup, perquè el vaig fer tot sol amb els pocs músics que m’acompanyaven. La intenció llavors era presentar-lo en solitari o amb un trio com a molt. Però la cosa es va anar fent grossa, el projecte funcionava i vaig començar a sumar-hi més músics.

En aquest cas, heu enregistrat el disc pensant en el directe?
Sí, tot i que m’hauria agradat pensar-hi encara un poc més. Ara hi ha temes que estan pensats per ser escoltats al cotxe mentre condueixes, i en canvi alguns discos anteriors estaven totalment enfocats al directe. Aquest cop si ens venia alguna idea a l’estudi i ens agradava, simplement la dúiem a terme.

La gent us diu sovint que us escolta al cotxe?
Sí, moltíssim. Des del primer disc, sempre ens ho han dit. Quan una família va en cotxe, cadascú vol escoltar una cosa diferent i no es posen d’acord. En canvi, si posen Xanguito tothom està content, perquè som una banda intergeneracional. Als nostres bolos hi ha moltes famílies, hi ha gent de totes les edats, tant hi pots trobar joves que estan de festa com famílies senceres, des del nin més petit fins a la padrina en cadira de rodes.



El disc arrenca amb "Sempre t'estim", amb Joan Rovira. Com va sorgir la col·laboració?
Amb en Joan ja ens coneixíem i tot i que no havíem xerrat mai de fer una col·laboració,  hi havia la confiança per a demanar-ho. Quan vaig tenir acabada la cançó, vaig pensar que la seva veu i la seva presència encaixarien perfectament. Li ho vaig proposar i l'endemà ja ho tenia tot gravat. Ho va fer superràpid i superprofessional. És un músic excel·lent perquè en tres hores va gravar tant la veu com les pistes de saxo.

Al tema “Fent voltes per Palma” hi col·labora Tomeu Penya. Per a vosaltres ha estat un referent des de sempre?
Quan vaig néixer, Tomeu Penya ja era un ídol. L’admir molt perquè fa anys que actua i segueix ben actiu. Totes les generacions de mallorquins el coneixen. Hem coincidit en molts llocs, alguns fora del circuit de la música, i com que teníem pendent de fer una cançó, l’hi vaig proposar i va acceptar. Al principi havia de cantar la part que diu ‘Welcome to Mallorca’, que és enmig de la cançó. Però va preferir cantar la primera part més rapera, tot i que ja la tenia gravada.



La cançó ha tingut un gran èxit. Us ho esperàveu?
Quan vaig pensar en Tomeu Penya per a la cançó em va semblar que agradaria a la nostra gent. Però al final ha tingut un èxit que no esperàvem per res. Hi ha hagut un boca-orella molt ràpid que no hem tingut en cap altre tema. També hi ha ajudat el fet que al videoclip hi apareixen influencers mallorquins molt coneguts, com Àngel Aguiló, o Neus Gil i Aina Segura del pòdcast Anamfent.

També hi ha altres temes curiosos en el disc com “Jota de Sa Marina 2”, una jota urbanitzada amb autotune. 
Això va venir de tancar-nos a la meva habitació, que és on produïm els temes abans de tornar a l'estudi. Amb en Josep Castell (baixista) i en Miquel Amengual (percussionista), vam decidir fer un tema a partir de la Jota de la Marina. Està bastant inspirat en Rosalia, però la premissa principal era fer el que ens donés la gana. La cançó acaba amb un solo de guitarra elèctrica final, que no té res a veure ni amb el folk ni amb l'electrònica de l'arranjament.

Tanca el disc "Uh baby, one more time", que remet als Oques Grasses més primerencs. T'has inspirat en la banda de Josep Montero?
Sí, està molt inspirat en Oques Grasses, que és un dels nostres màxims referents de música en català. Però també beu molt del reggae de tota la vida. La tornada és una fusió de la tornada d'"Stand By Me" i d'altres temes de Bob Marley. De fet, al principi sonava molt a la música del jamaicà perquè li vam posar molta reverb, però com que no estava satisfet dels resultats, vaig decidir llevar-les.