Pere Pons | Actualitzat el 25/01/2013
Un sistema de vida alternatiu
Poc es podia imaginar, o potser sí, el provecte Pere Camps que arribaria un dia en què el BarnaSants deixaria de ser un festival per convertir-se en un sistema de vida alternatiu, un planeta amb vida pròpia, paradigma dels ecosistemes sostenibles i immune a la pandèmia de les retallades; una iniciativa que legitima la idea que els seus artífexs “no són d’eixe món”, sinó més aviat d’una terra promesa que acarona l'oïda i nodreix les emocions.
Darrere aquesta integritat que els manté sencers, hi ha una capacitat de lluita, esforç i combat que en temps de mites i olimps hauria desafiat els treballs d’Hèrcules. Per tot plegat cal considerar una autèntica fita la continuïtat d’una proposta on la veu, la paraula i el so han esdevingut la munició que dóna resposta a la cridòria i els encenalls d’aquesta era malastruga. Ni morir dempeus ni viure de genolls, tan poc encaixa el BarnaSants amb els gestos heroics com amb la súplica del pidolaire.
Es tracta d’una necessitat tan vital com l’aire que es respira, d’un cos que disposa de tots els seus òrgans a ple rendiment i que no pot acceptar imputacions de cap mena. Amb l’argument que vénen mal dades, és cert que podria excusar-se i justificar l’ús de tisores i altre material quirúrgic en relació a la quantitat de concerts de l’edició anterior. Però bé sap que la cirurgia no és més que un pedaç dermoestètic. El que realment preval, cala fons i s’instal·la dins el moll de l’os és fruit de deixar-s’hi la paciència, la dedicació i la carcanada. Es tracta d’un encadenat d’estrofes formades per lletres que tot sovint deriven en un poema expressat des de la música que batega al seu interior. No els sembla?
Darrere aquesta integritat que els manté sencers, hi ha una capacitat de lluita, esforç i combat que en temps de mites i olimps hauria desafiat els treballs d’Hèrcules. Per tot plegat cal considerar una autèntica fita la continuïtat d’una proposta on la veu, la paraula i el so han esdevingut la munició que dóna resposta a la cridòria i els encenalls d’aquesta era malastruga. Ni morir dempeus ni viure de genolls, tan poc encaixa el BarnaSants amb els gestos heroics com amb la súplica del pidolaire.
Es tracta d’una necessitat tan vital com l’aire que es respira, d’un cos que disposa de tots els seus òrgans a ple rendiment i que no pot acceptar imputacions de cap mena. Amb l’argument que vénen mal dades, és cert que podria excusar-se i justificar l’ús de tisores i altre material quirúrgic en relació a la quantitat de concerts de l’edició anterior. Però bé sap que la cirurgia no és més que un pedaç dermoestètic. El que realment preval, cala fons i s’instal·la dins el moll de l’os és fruit de deixar-s’hi la paciència, la dedicació i la carcanada. Es tracta d’un encadenat d’estrofes formades per lletres que tot sovint deriven en un poema expressat des de la música que batega al seu interior. No els sembla?
Imprimir
PDF
Enviar
Correcció
Twitter
FacebookAutor
Pere PonsPere Pons és el director de Jaç, revista bimensual dedicada al jazz, el blues i les músiques improvisades. També és el director del programa Un Tal Jaç (emès per Comunicàlia). Col·labora als diaris Avui i El Punt.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]