Actualitzat el 23/01/2013

Passejant per Barcelona

Els preus desorbitats del transport públic fan que els barcelonins ens veiem obligats, cada cop més, a passejar per Barcelona. Per gust o per obligació, caminem per la ciutat com van fer durant anys i panys Josep Maria Huertas Claveria i Josep Martí Gómez. En un dels seus tants projectes temeraris, els dos periodistes van gastar les soles de les sabates en companyia d’una sèrie de personalitats que els acompanyaven seguint diversos itineraris barcelonins: els bars, les llibreries, els museus, el modernisme, les muntanyes, les nits... D’aquelles passejades van elaborar-ne una sèrie de sucosos reportatges que es van publicar a diferents mitjans entre els anys 1970 i 1974. La FAVB i l’Ajuntament els han agrupat ara al llibre Guia informal de la Barcelona dels anys 70.
Entre els tretze personatges hi havia dos dels primers Setze Jutges: Francesc Pi de la Serra i Josep Maria Espinàs. Dos barcelonins caminants i observadors del carrer. Espinàs, que ja ha havia publicat un bon grapat de llibres sobre Barcelona, es va asseure amb els dos periodistes i el fotògraf Julià Peiró al carrer Vallespir per veure passar la vida. Per la seva banda, Quico va ser l’encarregat d’introduir els dos periodistes al secret d’alguns bars i tasques, i també als records d’uns forns barcelonins on no només et venien el pa, sinó que te l’obrien, te’l remullaven amb oli i t’hi ficaven un ou dur.  
El reportatge amb Pi de la Serra recorrent les tasques de la ciutat es va publicar a El Correo Catalán el 1971, el mateix any que el músic publicava dins el disc Triat i garbellat (Discophon, 1971) la cançó “Passejant per Barcelona”. Una cançó molt bonica. A la lletra, Quico passa hores vagaroses i hi diu que del no res en fa una cançó. Però en realitat, com cap de les seves cançons, no està feta del no res: s’hi diuen moltes coses. Caminar, gastar les soles de les sabates i gastar-se les últimes quatre pessetes en un cafè, per exemple, és un tema profund i actual. Gairebé tan actual com aquella altra cançó que Pi de la Serra va presentar uns anys més tard, que aquests dies m’ha vingut també al cap i per la qual li estaré sempre agraït: “A Suïssa han ingressat / mils de milions a cabassos. / Després diuen que és l'obrer / el culpable dels fracassos i la manca de control. / Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol”.
 
Música amb fotos de Juan Miguel Morales:




FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Autor
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]