Roser Puigbò i David Sanz són dos músics establerts a Andorra la Vella que des de fa un temps van unir esforços en un duet de cançó d’autor i poesia. Després d’un EP de presentació, ara arriba un disc llarg de deu peces, la majoria amb textos de poetes andorrans. Per a l’ocasió, el projecte ha crescut i s’ha enriquit amb la incorporació d’altres músics experimentats que han donat gruix i profunditat al so. Els encerts són molts, com la idea de musicar poetes andorrans, el bon gust del tractament musical o la veu de la Roser. El disc comença amb un poema de Clementina Arderiu –que no era andorrana!–, segueix amb dues peces amb lletra pròpia (“L’altra part” i “Crida’m”) i enfila la poesia amb “Com direm a la mar” d’Antoni Caus, “Tard” de Marta Déu, “Equacions d’amor” d’Ester Fenoll, “El silenci” de Marta Déu i “Calia un cos” de Teresa Colom. Torna momentàniament als temes escrits per la cantant Puigbò a “Sense haver-te d’estimar” i tanca el disc amb el poema que dona nom al projecte, “Veu silent”, d’Arnau Orobitg. Les cançons toquen temes com la recerca de la identitat, el dolor de les pèrdues amoroses i la necessitat de trobar esperança enmig de la tristesa, amb un diàleg amb la natura, en què el silenci i la solitud esdevenen uns refugis per entendre el propi destí.