>
<

discos

1 - Left Behind
2 - Dime con quién tú andas
3 - Stilte Cabine
4 - Just Say It
5 - Time Will Tell
6 - Tumbleweed
Eva Novoa
Solo (I)
CD (577 Records, 2026)
Jazz
2026-03-20
  


Des de fa més d’una dècada, la catalana Eva Novoa viu i treballa a Nova York, on s’ha fet un nom a l’escena del jazz contemporani i el free, i entre d’altres ha treballat amb músics de l’altura de Drew Gress, Francisco Mela, Jeff Davis i Masa Kamaguchi, que ja va participar al seu primer àlbum, Eva Novoa Trio (FSNT, 2012), quan la pianista vivia a Holanda. Habitual des de fa temps de la ruta de l’off novaiorquès, on ha engegat diverses propostes i ha rebut elogis de la premsa musical nord-americana, no havia enregistrat mai cap disc a piano sol fins ara. El seu debut en aquest format de gala és Solo (I), que, pel que explica, tindrà continuïtat en dos volums més. La barcelonina també descriu el procés d’enregistrament sense editar, tal com raja, com un “viatge emocional”, un “remolí”, afegeix, en el qual es “confronta” amb el seu instrument. El resultat és un trajecte a voltes oníric, líric, misteriós i, fins i tot, en certa manera, a la deriva, a partir d’una lentitud estudiada –o no, ves a saber– en peces com “Left Behind” o “Stilte Cabine”, per posar dos exemples, passant pel to ritual de “Dime con quien tú andas”, amb intervenció vocal inclosa i un patró rítmic suggeridor. Entremig, picardies amb empenta i energia, com la de “Just Say It”, d’autèntic lluïment, i una mena de contrapunt cap a la recta final, amb piano elèctric, “Time Will Tell”, ressonant i incisiu, abans d’un últim tema quasi contemplatiu, al principi, “Tumbleweed”, inquietant i amb intervenció vocal, que culmina amb una descàrrega free majestuosa, de reminiscències quasi taylorianes en determinats passatges. Per tot plegat, Solo (I) és l’inici d’una brillant dedicació de l’artista a piano sol o, segons com, la consolidació d’una trajectòria lluïda i prolífica. En qualsevol cas, val la pena vindicar i reivindicar la personalitat artística de Novoa, que, des de la diàspora, ha signat una trajectòria més que notable.
Martí Farré