Vic
Joana Serrat va néixer a Vic l'any 1983. Aquest és el racó del món des d'on sorgeix la seva música com a cantautora, que vam descobrir primer cantant pop-folk en anglès com a
J.S.T. –amb
Liffey (Laura R. Perkins, 2008) i
At the Pavement (autoeditat, 2009)–, i després ja amb el seu nom propi a partir de les cançons en català i anglès del doble
The Relief Sessions (autoeditat, 2011). Al gener publicarà un senzill amb l'avançament d'un parell de temes que al març formaran part del seu nou àlbum, un LP de vinil amb el fil conductor de la superació: "El disc parlarà també de la lluita per no rendir-se i no caure esgotats, i per assolir el que un estima. Per a això és important tenir el suport d'algú que cregui en el que estàs fent, escoltar i saber què cal fer en cada cas", assegura.
Gràcies a un correu electrònic,
Serrat va contactar el febrer passat amb
Howard Bilerman (
Arcade Fire), i li va enviar les primeres quatre
demos de les noves cançons. "Li vaig dir que admirava la seva feina com a productor als treballs d'
Arcade Fire,
Basia Bulat,
Vic Chesnutt,
Wolf Parade i sobretot
The Wooden Sky, un grup canadenc del qual sóc realment fan. Li vaig dir que el somni de la meva vida era fer el disc que finalment he gravat i que es faria realitat si ell en mesclava i/o produïa algunes cançons. I em va respondre: '
I love to make dreams come true'. No hi havia cap dubte que era l'home que buscava". Un somni fet realitat.
Barcelona
A partir del sí de
Bilerman va començar una nova aventura logística, en què Barcelona es va convertir en l'epicentre dels assajos: "Vam començar a fer tots els preparatius de l'estudi, viatges, i a pensar en la formació de la banda per a la gravació. Ha estat un procés complicat i llarg. Al setembre vaig tornar a gravar totes les maquetes de les cançons que volia que formessin part del disc i vam començar els assajos amb una part de la banda. Al novembre, tres dies abans de marxar cap als estudis de Paco Loco a Cadis, vam fer els assajos amb tota la banda". El grup s'ha completat amb dos guitarristes de luxe, el vallesà
David Soler i un altre canadenc,
Gavin Gardiner, líder de
The Wooden Sky.
Cadis
Els estudis de Paco Loco –on també han gravat
Mishima,
La Iaia,
Patch o
Bläue– va ser el lloc de trobada per a la catarsi definitiva, una eclosió en la qual
Gardiner es va convertir definitivament en un altre dels noms clau que han col·laborat a fer realitat el somni de
Joana Serrat: "Tinc tota la seva discografia. Li vaig demanar al productor
Howard si creia que
Gavin Gardiner voldria cantar en una de les meves cançons, i un mes abans de la gravació ell mateix em va escriure per dir-me que havia escoltat les cançons de la maqueta i que li agradaria molt formar part de la banda de la gravació. M'he sentit molt afortunada que vingués i s'impliqués en el disc de la manera com ho ha fet, total i absoluta. Ha estat una experiència magnífica en què he après i he crescut com a artista. Pot semblar ridícul i insignificant, però hi ha un abans i un després. Sento que hi ha alguna cosa dins meu que ha canviat per sempre, com si no hi hagués marxa enrere".
El Canadà
Joana Serrat és actualment a Montreal (capital del Quebec) fent les mescles del disc ben acompanyada de
Howard Bilerman: "Aprofito l'estada per masteritzar les cançons amb
Harris Newman, un enginyer que em van recomanar i que també ha treballat amb grups com
Arcade Fire o
Tindersticks". És la recta final per arrodonir un disc que parla del creixement personal. Quines coses ha superat la cantautora catalana en aquest treball respecte al disc anterior? "M'he entregat a la música, sense cap mena de por. He apostat tot el que tinc –i el que no tinc– per fer aquest disc. He après que podia aspirar al que somiava, a no posar-me limitacions, a veure més enllà de l'horitzó que els meus ulls miraven." Al març es publicarà un llarga durada de somni.