Text: Jordi Novell. Foto: Andrea Nieto
EDR: Com vas conèixer Joana Serrat? Què et va atreure de la seva música?
HOWARD BILERMAN: Em va escriure un correu electrònic no fa gaires mesos, on em preguntava si em vindria de gust venir a enregistrar el seu proper disc. Em va emocionar i em vaig sentir molt honrat, alhora que em va atreure la seva sinceritat.
EDR: Com definiries la seva música?
H.B: Intento evitar les definicions, crec que encaixonen els músics. La seva música és la seva música. El que sí que puc concretar són alguns dels elements que hi trobo: honestedat, sinceritat, autoreflexió, passió...
EDR: Quina ha estat la teva tasca com a productor?
H.B: Sempre intento ajudar la gent a fer els discos que realment poden fer..., discos que no sonin com algú altre. Malgrat tot, m'esforço molt a fer discos honestos; que sonin com gent tocant música tots alhora. És la meva lluita.
EDR: Com ha estat la relació triangular entre Joana Serrat, David Soler i Gavin Gardiner (The Wooden Sky) tocant junts a l'estudi?
H.B: La sessió va ser fantàstica. La Joana va donar a David i a Gavin tot d'espais perquè poguessin fer la seva feina, però també ella va expressar molt clarament el que volia de cada cançó.
EDR: Tenies alguna referència anterior de l'escena musical catalana o barcelonina?
H.B: Cap ni una! Però m'agradaria tenir-ne! Fa uns anys vaig anar a Lisboa a enregistrar un disc i l'any passat vaig estar a Mali, i em va passar el mateix. És molt interessant apropar-se a alguna cosa sense preconcepcions de 'com hauria de ser'. Crec que ajuda a mantenir certa frescor.
EDR: El Segell del Primavera, que publicarà el proper disc de Joana Serrat, només edita en vinil i digital. Què en penses? Quina és la teva opinió sobre els canvis en la indústria musical?
H.B: Crec que el vinil i el digital són els únics dos formats que importen avui en dia, i a mi m'està molt bé. Jo només compro vinils (des que vaig comprar el meu primer 7" el 1974!). El que m'agradaria és que els artistes rebessin més diners de les vendes dels seus discos... Aquesta part és la més complicada. Hi ha artistes que han editat discos increïbles els darrers anys, i estan lluitant cada dia per subsistir. Tinc l'esperança que això canviarà. Com? No n'estic segur.
EDR: Tot un grapat de propostes catalanes vénen influenciades per l'actual folk nord-americà i canadenc. Creus que és un estil que crea tendència arreu del món?
H.B: Crec que és fantàstic que la música pugui inspirar altra gent a fer música. I, de fet, això és absolutament inherent a la tradició folk.
EDR: Quins grups o artistes recomanaries de l'escena musical canadenca o de Montreal?
H.B: A Montreal hi ha grups que canten en francès, i altres en anglès. Hi ha grups francòfons que també fan algunes cançons en anglès; però rarament els anglòfons canten en francès. M'agraden artistes com The Barr Brothers, Little Scream, Basia Bulat, Timber Timbre... Són fantàstics!
EDR: Quin país creus que serà independent abans, Quebec o Catalunya?
H.B: Uf, és una pregunta complicada. No sé absolutament res sobre la situació política a Catalunya. Pel que fa al Quebec, m'agradaria que trobés una manera de coexistir al Canadà, reconeixent les seves diferències. Però ho confesso, sóc el típic que en tot diu: "Ei, segur que ens en sortirem!". Jo entenc el desig per la separació, però les ruptures em fan una mica de por.