Folk d’extraradi és un disc que reivindica els marges com a espais de barreja, resistència cultural i noves tradicions. Un treball que beu de la música popular dels Països Catalans, però que dialoga constantment amb les sonoritats i les cultures que conviuen als barris de l’extraradi contemporani. El grup consolida una sonoritat poderosa i singular, capaç de portar la tradició cap a nous territoris sense perdre arrel ni identitat. El disc viatja des d’un vals-jota dedicat a la perifèria fins a jardins cremats però encara plens d’esperança; des del crit de “Mar, cel i guerra” de qui busca un futur millor lluny de casa fins a la ràbia davant les injustícies socials i l’especulació.