Els Amics de les Arts estan d'estrena. El 5 de març va aparèixer Les paraules que triem no dir (Pistatxo records) i el 12 d'abril van començar la gira de presentació amb dos concerts al Teatre Municipal de Girona en el marc del festival Strenes

Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Arxiu.

La gira els durà també al Teatre Victòria de Barcelona el 18 de maig i de la qual ja se n'han anunciat diversos concerts més: Vic, Badalona, el Celler Abadal, Campllong i Festival Vallviva. Està previst que al llarg de les properes setmanes es vagin desvelant la resta d'actuacions. Per anar fent boca, hem demanat a Els Amics de les Arts que, cançó per cançó, ens revelin les claus de les cançons del nou disc. 

1. "Les paraules que triem no dir"
"És el tema que dona nom al disc, la cançó insígnia del nostre últim treball. Una peça que repassa els últims deu anys de la vida d'un personatge, i que va explorant com el defineixen més les coses que calla que no pas les que diu. Revisa com acaben afectant al llarg de la seva vida els moments en què s’ha mossegat la llengua i s’ha empassat les paraules."



2. "Sort que sou aquí"
"Una cançó dedicada a l’amistat i que vol explicar que, quan alguna cosa no va bé, la simple presència dels amics, de la gent que estimes, et serveix per tirar endavant. Ve a dir que quan no estàs bé i els amics apareixen, no cal que diguin massa res perquè només el fet de ser-hi ja és guaridora."



3. "Tothom es separa"
"És una cançó generacional. Quan fas 40 anys passa que tens la sensació que al teu voltant aquelles parelles que porten deu o quinze anys junts comencen a separar-se. És una cosa que els tres hem viscut de prop i hem comentat sovint això de “tothom es separa”, entre nosaltres. I vam fer un ritme així més estiuenc perquè creiem que com que la cançó té aquest enfocament, més festiu i divertit, encaixava molt bé amb el ritme de la batxata."



4. "Dormir al teu costat"
"És una cançó tranquil·la, reposada, que segurament està als antípodes de la cançó anterior i que explica, o explora, què faríem si ens anunciessin que el món s’acaba. Vol remarcar quines serien les coses realment importants. És una cançó amb molt pocs instruments, uns que van apareixent, i uns que marxen. La història i les paraules queden per sobre de tots els altres elements."



5. "Aquests dinars"
"En aquesta cançó també hi ha una paraula que triem no dir, també hi ha una omissió. En un dinar de Nadal, algú percep la presència d'una persona que no hi és. La cançó explica com en un inici pensa que és absurd, i no ho vol compartir; però quan es troba amb una altra persona que ha sentit el mateix, la presència agafa tota la seva força. Els dos no es diuen gran cosa, però senten el mateix."



6. "Els desperfectes"
"És una cançó que podria dialogar amb "La nit, sembla que serà nostra", del disc anterior. Aquella nit era festiva, una nit d'amics que es troben un cop a l'any per sortir i per donar-ho tot; la d'ara, és una nit més dura perquè els protagonistes de la cançó són gent que quan es fa fosc es dediquen a baixar al carrer per ajudar a qui ho necessiti. Són una mena d’Avengers, de superherois salvadors, però en precari. La cançó és un diàleg d'un d'aquests personatges amb una senyora gran que es troba pel carrer i que han de portar cap a casa."



7. "Un gran cometa"
"Feia temps que volíem explorar la idea de cantar en un cor i aquí vam trobar l'excusa perfecta. La primera cançó del disc parla d'aquest lloc, aquest abocador del cor, on van aparèixer les paraules que triem no dir. I a "Un gran cometa" hem volgut fer un viatge a aquest abocador. És una cançó que té alguna cosa de banda sonora, que agafa un trosset d'aquella cançó primera i l'expandeix fins a fer un viatge cap a aquestes profunditats. Per fer-la, hem col·laborat amb el Cor Bruckner de Barcelona, que ens ha ajudat a tenir aquesta varietat de veus i aquesta profunditat que demanava la cançó."