El vespre del 25 de març ha tingut lloc la tercera edició de la gala dels Premis Enderrock-440 de Clàssica i Jazz, celebrada per primera vegada a L’Auditori de Girona, a la sala de Cambra. Presentada pels periodistes Sara Loscos i Oriol Padró, durant la nit s’han reconegut els millors discos de l’any de clàssica i de jazz, escollits tant per votació popular com per la crítica, i s’han lliurat els guardons honorífics, el Premi Joan Trayter i el nou Premi Llengua i Música

Text: Redacció. Fotos. Juan Miguel Morales i Pau López.

 

La gala ha arrencat amb l’actuació de la cantant colombiana establerta a les Cases d’Alcanar Meli Perea. Fusionant ritmes afrollatins i electrònica ha presentat a l’escenari gironí una de les cançons del darrer treball Temas, terapias y visajes (Guspira, 2026): “Dins de la font”. Tot seguit, el director del Grup Enderrock Lluís Gendrau ha donat la benvinguda als assistents, i ha destacat com “la qualitat i la difusió del jazz i la clàssica catalana té presència no només al nostre territori, sinó arreu del món gràcies a l’excel·lència de les estrenes, homenatges i músics que formen part de les més prestigioses orquestres”.
 

Per la seva banda, el segon tinent d’alcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats, ha volgut recalcar que “la cultura, la música, la llengua, ens explica qui som i ens projecta al món”. Ayats, ha estat, a més, el responsable de lliurar el primer guardó de la nit: el nou Premi Llengua i Música, que reconeix la contribució a la difusió i promoció de la llengua en l’àmbit musical. L’ha rebut el comunicador, melòman i activista en la difusió i reivindicació del pop català dels seixanta, Òscar Dalmau.
 

Els dos primers guardons de la crítica els ha entregat el director de l’Àrea de Música de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals), Xavier Cester. El primer, al millor disc revelació de clàssica, ha estat per al duet Carles Pachón & Berta Brull per Enyorança (Cezanne, 2025), que ha recollit Brull. El segon ha reconegut com a millor disc revelació de jazz a Eddie Mejía, pel seu treball Paréntesis del miedo (Fresh Sound New Talent).

El guitarrista i compositor barceloní Feliu Gasull ha recollit el Premi Enderrock-440 de la crítica al millor disc de clàssica per El país dels crancs (Segell Microscopi), en mans del conseller editorial de la revista 440 Clàssica&Jazz Oriol Pérez Treviño. La saxofonista Irene Reig ha rebut el de millor disc de jazz, per Ànima (The Changes), que li ha lliurat la Responsable de Continguts Audiovisuals del Taller de Músics, Maria Duch.
 

Le chant des muses (Eudora, 2025) ha estat considerat també un dels deu millors discos de clàssica d’aquest any segons la revista. La seva autora, la vigatana Anna Urpina, una de les intèrprets més reconegudes del violí barroc, n’ha ofert un tast en directe amb la seva interpretació de l’“Air Serieux” d’Anne Madeleine Guédon de Preste. Ha dedicat la seva intervenció a “totes les dones que van lluitar per fer sentir la seva música i ho van aconseguir, i malgrat això no consten als llibres d'història”.

 

Tot seguit, Lluís Gendrau ha pujat de nou a l’escenari per entregar els Reconeixements a la Indústria Musical que atorga anualment el Grup Enderrock: als festivals Cabró Rock (en el seu cinquè aniversari), Cap Roig (en el seu 25è), LEM (30è), Festival Internacional de Música de Cambrils i la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu (en els seus respectius 50ns aniversaris); als equipaments L’Atlàntida de Vic (15è) i la sala Razzmatazz (25è); als programes pedagògics El Petit Liceu i l’ESMUC (25è); al Col·lectiu Ovidi Montllor (20è), i al segell Halley Records (10è).

 

Ferran Palau i Mar Pujol, acompanyats també de la guitarra de Leo Palau, s’han fet aleshores seu l'escenari gironí presentant la cançó conjunta "Enguany", inclosa en el disc solidari Les flors prohibides (Hidden Track Records, 2026), els beneficis del qual es destinen a la infància en contextos de guerra. Ha continuat així l’entrega de guardons, amb el Premi Joan Trayter al millor productor, que ha entregat el president d’APECAT (Associació de Productors i Editors Fonogràfics i Videogràfics Catalans) Jordi Puig a Lluís Cabot 'akaluigi', qui ha treballat el so d’artistes com Maria Jaume, Triquell, Fades, Ouineta o Mushka. En recollir el guardó, Cabot ha explicat la il·lusió de rebre el reconeixement i d'haver tingut l'oportunitat de conèixer la família Trayter, qui va participar en el disc Alegria (Virgin/Drac, 2002) d'Antònia Font que, ha bromejat, és molt important per un mallorquí com és ell. S'ha acomiadat al crit de “llarga vida a la música en català i visca Mallorca sense guiris”.
 

Per la seva banda, la revista 440 Clàssica&Jazz ha considerat enguany que el guardó a la millor Compositora el mereix Raquel García Tomás —autora d’obres com Je suis narcissiste o Alexina B.—. La barcelonina ha rebut el premi de la mà de la directora general de l'ESMUC Núria Sempere. García Tomás ha volgut dedicar també el guardó a companys de generació compositors, per a qui ha reclamat més visibilitat, apuntant amb humor que “a nivell d'imaginari cultural, sembla que els compositors de clàssica siguin tots morts”.

 

Montse Pratdesaba ‘Big Mama’ ha pujat aleshores a la tarima de l’equipament gironí en qualitat de vicepresidenta de l’AIE (Associació d'Artistes, Intèrprets i Executants) per entregar un dels grans reconeixements de la nit: el Premi 440 a la Trajectòria, que ha estat enguany per al pianista Ignasi Terraza, figura clau del jazz català, per la seva contrastada i prolífica carrera. Són ja més de 45 anys, ha destacat el músic, i és un orgull “poder celebrar una trajectòria dedicant-me a la música que m'agrada, el jazz (...). I seguir vivint de fer el que m'agrada, que és un privilegi”, ha assegurat, sense oblidar agrair els companys de viatge. Terraza, a més, ha regalat en directe des del piano el seu particular “Django”, de Modern Jazz Quartet.

 

El Premi 440 d’Honor, pel seu costat, ha estat per al prestigiós tenor Josep Carreras, una de les veus catalanes més destacades de la lírica internacional, reconegut tant per la seva excel·lència artística com per la dimensió humana i el compromís social. Li ha lliurat el guardó honorífic el cap de redacció de la revista, Jordi Martí. “Al llarg de la meva carrera, he intentat sempre portar la música catalana arreu del món, i és un goig veure que està viva i que creix. I és per mi un honor formar part de la cultura del nostre país”, ha expressat Carreras, davant d'un públic emocionat que l'ha ovacionat dempeus.

 

L’actuació que han brindat el clarinetista barceloní Oriol Marès i l'intèrpret d’oud Talal Fayad, en formació de quartet, amb el seu “Gitme” ha servit de preludi per als darrers premis de la nit: els atorgats per votació popular. El responsable de desvelar-los i entregar-los ha estat el vicepresident quart i diputat de cultura de la Diputació de Girona, Jordi Camps. Les millors artistes revelació d’enguany, segons ha considerat el públic, han estat Èlia Blasco, en la categoria de jazz, i en la de clàssica, Laura Farré Rozada –qui no ha pogut assistir a la gala, però ha agraït el guardó amb un vídeo des de l'estranger—.

 

Així mateix, el vot popular ha reconegut com a millor disc de jazz de l'any l’Araspel (autoeditat) d'Elisabet Raspall, i com al millor treball de clàssica i contemporània, el Mare Mundi: Tribut al Mar (Música Global, 2025) de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. La gala l’ha tancat el cantant Fredrik Strand amb la Cobla Ciutat de Girona, interpretant la seva “Sardana p’en Berto”.

 
Els PREMIS ENDERROCK 2026 - XXVIII PREMIS DE LA MÚSICA CATALANA són una producció del GRUP EDITORIAL ENDERROCK amb el suport de Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Girona - Girona Cultura, Diputació de Girona i AIE, i el patrocini principal d'Estrella Damm. A més, compten amb la col·laboració de Crea SGR, Auditori de Girona, Fira de Girona, La Mirona, RGB, BTM, Events, Perspective Events, GiG Serveis, Bye Bye Blat, El Cercle, D.O. Empordà, Schweppes, Sa Tuna Gin, Miró Vermouth i Ratafia dels Raiers i la complicitat de La Xarxa / Televisió de Girona, 3Cat / TV3 / Catalunya Ràdio / iCat, El Punt Avui, Diari de Girona, Ara, Vilaweb, Nació Digital i El Periódico.