EDR : La revista digital setmanal d'Enderrock

Estrenem el videoclip "Només ho faig per tu", amb Adrià Puntí

Pep Sala, 40 anys
de cançons

L'any 1975 Pep Sala va formar el seu primer grup de música. 40 anys després, el músic ha compost unes 500 cançons, incloent-hi temes dels grups amb els quals ha actuat, bandes sonores i música per a teatre. Per celebrar una carrera prolífica, el 16 d'abril el vigatà publicarà un disc antològic amb una trentena de peces que repassen la seva discografia amb cançons que ha fet per a les diferents bandes on ha estat i altres que no havia enregistrat mai. I per a la celebració s'ha buscat bons convidats: Els Catarres, BlaumutSergio DalmaRobbie Robertson i Kathy Chiavola, entre d'altres. A EDR estrenem el videoclip "Només ho faig per tu", amb la col·laboració d'Adrià Puntí
Text: J.V. i S.T. Fotos: Juan Miguel Morales
La penúltima cançó del segon disc de Sau Per la porta de servei (Picap, 1989) és "Només ho faig per tu", tema que Sala va interpretar amb Adrià Puntí al concert d'homenatge a Carles Sabater i que ara esdevé el senzill del nou disc titulat Ops! Mireu què he fet (L'Indi Music, 2016): "Al principi la vam descartar perquè era molt difícil millorar-la però al final ens vam plantejar assumir el repte i ens n’hem sortit”, valora l'osonenc. 



Aquesta és una de les trenta-una cançons que conté l'àlbum. Val a dir que el disc complet consta de trenta-tres cançons: les que trobem al doble disc i dues peces més que seran distribuïdes en exclusiva amb la revista Enderrock de l'abril. Els acompanyants de Sala en aquest disc d'aniversari són diversos, des d'artistes catalans com Els Catarres ("És inútil continuar"), Blaumut ("Dues llunes a l'espai"), Sergio Dalma ("Boig per tu"), fins a internacionals Robbie Robertson ("Dansant a mitjanit") o Kathy Chiavola ("Petjades a la sorra"). "És un recull de peces que he fet al llarg de la vida, no les més importants ni les que han tingut més èxit, simplement una tria. Mai no sabré exactament per què hi he posat aquestes cançons i no unes altres. Algunes les han triat els artistes, d’altres he tingut interès perquè hi fossin…".
 
El disc també serveix per mirar enrere, fer balanç de tota la feina feta i agafar aire per continuar. "Tinc la sensació que amb aquest disc he tancat un període. No vull dir que plegui, però aquest estiu, per exemple, no faré cap gira. Vull agafar-me una època tranquil·la. Ja ho vaig fer després d’Anatomia de la relativitat (L’Indi Music, 2009), quan vaig estar-me cinc anys sense publicar cap disc. Després vaig gravar PS (L’Indi Music, 2014), que ens va anar molt bé… Ara m’ho vull prendre amb més calma. Tinc la mateixa sensació que després de gravar el doble en directe de Sau, Concert de mitjanit (EMI, 1992), que havíem acabat un període. De tant en tant és bo parar, mirar enrere i continuar". 
 
El disc sortirà a la venda el 16 d'abril i l'endemà, Pep Sala el presentarà en directe a la sala Barts de Barcelona i en principi, no té previst fer una gira estiuenca. Els 40 anys de trajectòria del vigatà també arribaran a les llibreries a l'obra L’home de Sau: 40 anys de delicatessen musical, coeditat per Enderrock i Cossetània. El llibre ha estat escrit pel periodista Joaquim Vilarnau i consta d'una biografia, una entrevista, un recull d'opinions, la seva discografia i un repàs als temes reinterpretats d'aquest darrer disc.
 
La gent normal
Fa un mes al programa televisiu La gent normal de Canal 33 sobre drogues hi va aparèixer Sala. En la seva exposició, va explicar que fa molt de temps que no prova cap droga però que en el passat sí que ho havia fet. En un moment, va fer referència a un company desaparegut i a les xarxes socials va aparèixer el nom de Carles Sabater. Sala el desmenteix: "Vaig dir que un amic meu havia acabat malament però no em referia al Carles. A ell me l’he estimat molt i hem sigut molt amics, però en tinc molts més, tot i que molt sovint em pregunten si les cançons parlen de Carles Sabater. Em pensava que el tema havia quedat clar perquè vaig dir que era el meu company dels inicis. El Carles el vaig conèixer deu anys més tard, el 1986. A l’entrevista em referia al primer grup que vaig tenir, l’any 1975. En Carles Sabater es va morir d’un atac de cor, no a conseqüència de cap droga”.