Text: Lluís Gendrau. Fotos: Xavier Mercadé

El festival va assolir el sold out a la tercera edició amb més de 20.000 assistents, objectiu que en garanteix la continuïtat l'any vinent. Una quinzena de bandes van pujar a l'escenari del Pla d'en Sala, que va viure la jornada més mestissa davant un públic majoritàriament adolescent.

A les 5 en punt de la tarda els guanyadors del premi de votació popular del Sona9, Rúpits, van aparèixer a l'escenari per disparar les primeres notes del Canet Rock. Els valencians Tardor, el grup revelació Animal –amb el cantant Gerard Aledo amb el braç enguixat i superant el dolor per la il·lusió d'actuar al mític escenari canetenc– i els xiulets de Blaumut van oferir els seus track lists amb el bon rotllo imperant durant tota la jornada.

Una de les grans sorpreses del cartell havia de ser la posada a escena de La pols i l'era, l'espectacle únic i irrepetible de Guillamino sobre bases musicals dels anys seixanta amb una desena de convidats de diverses generacions musicals catalanes. Amb tres coristes vestides de vermell i una solvent banda soul, Pau Guillamet va fer d'amfitrió d'un variant elenc artístic, com es diria amb aire sixtie, per on van desfilar Núria Feliu rapejant amb Òscar Dalmau o Lita Torelló cantant a duet amb Ernest Crusats (La iaia). L'era es va completar a ritme de blues-soul amb Guillamino i Joan Colomo –que aquell dia feia triplet–, una elegant Núria Graham 'in da house' amb vestit negre i camisa de colors, El Petit de Cal Eril –amb un Joan Pons que va arribar just a temps amb un vueling directe de Menorca al Canet Rock– o el rap sincopat d'El Gordo del Puru & Dalmau a base de Bang Bang.

Josep Maria Mainat es va decidir per un clàssic de La Trinca, "Homenatge", per fer un recordatori de la censura. Just en el moment de pondre's el sol per darrere les muntanyes de la Serralada del Maresme, el Corredor, els barcelonins Sidonie van abocar tota la seva energia psicodèlica amb petó amb llengua inclòs, quan el cantant Marc Ros es va llançar sobre el públic. 

A les 10 en punt del vespre arribava un dels moments àlgids del festival, coincidint amb l'aparició a l'escenari de Manel i l'anunci que faltaven només 80 entrades per fer el sold out i complir amb les expectatives de superar les 20.000 persones previstes al Canet Rock 2016. Entre grup i grup, les aparicions a l'escenari de Miquel del Roig van ser determinants per convertir el Canet Rock en un megakaraoke per fer reviure els himnes de Sau ("Boig per tu"), Lax'n'Busto ("Miami Beach"), l'Elèctrica Dharma, etc. El públic esclatava de valent amb les seves intervencions, convertint-lo en el 'personatge' més aclamat de la nit, tal com passa arreu del país a les festes majors que el programen. 

L'altre plat fort de la nit va ser el concert de celebració dels 30 anys d'Els Pets, amb un repertori 'a la carta' elegit expressament pels oients del programa La tribu de Catalunya Ràdio, presentat per Xavi Rosiñol. Un Lluís Gavaldà en plena forma i abocat de ple amb el seu públic va conduir un rotund espectacle de grans èxits que va repassar les tres dècades del grup de Constantí, ben abillats amb camises blanques i corbates vermelles. L'altre clàssic de la nit, Sangtraït per Quim Mandadao i LGP, va oferir la descàrrega d'adrenalina més heavy del festival, davant un públic entre sorprès i admirat que era a primera línia a l'espera del cartell mestís.

La nit i matinada es va fer mestissa amb la frescor i l'alegria de La Gran Pegatina, que va fer embogir el públic, i la contundència musical i ideològica dels valencians La Raíz, que van contagiar la gent de l'ambient més punk. La festa va reviure amb els populars temes d'Itaca Band i el compronís exemplar d'Aspencat –una de les bandes més impactants i professionals– i l'alba final d'Els Catarres.