Text i fotos: Xavier Mercadé

Sens dubte l'espai i el tracte a l'espectador són alguns dels factors que més marquen la singularitat d'un festival. I en aquest tema el Vida aprova amb una nota molt alta. L'espai al costat de la Masia d'en Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú, és el gran encert celebrat a les tres edicions del festival. Sense voler jugar a la carta de la massificació i amb un cartell acurat que no cau gens en la comercialitat, el Vida finalment va aconseguir aplegar prop de 25.000 persones al llarg de les tres jornades de festival, segons fonts de la organització.

L'espai era un bosc acollidor, amb escenaris disseminats i amb ginys visuals que li donaven vida i feien que el públic es convertís en còmplice de les actuacions. La primera jornada, el divendes 1 de juliol, va ser possible fer descobertes i confirmacions des d'una barca o una cabana. La força elèctrica dels vilanovins Biscuit compartint emocions amb Kiko Veneno acompanyat per Raül Fernandez Refree, el pop adolescent de Papa Topo convivint amb naturalitat amb les descàrregues guitarreres de Za!... Tot en una harmonia natural.

I al camp, a l'espai més gran, es van situar els escenaris principals, on Wilco va tornar a escriure un nou concert memorable, i on tothom va quedar sorprès amb els canvis sonors de la Unknown Mortal Orchestra i va cantar amb l'ànima a la gola les cançons de Jo competeixo (Warner, 2016) de Manel. Al Vida les sensacions omplen un espai que desprèn màgia un cop l'any.