Text: Andrea Romanos. Fotos: Noemí Elias
És ben probable que
Joana Serrat sigui la veu catalana més internacional, amb una carrera forjada a ritme de passos valents. El seu reverenciat tercer disc ha estat editat simultàniament a Catalunya i al Regne Unit i produït novament per l'exmembre d'
Arcade Fire Howard Bilerman. La publicació de l'àlbum ha coincidit amb el naixement de Great Canyon, el segell que ha posat en marxa amb el seu mànager David Giménez, i alhora s'ha estrenat com a productora amb el debut de l'alellenca
Marta Delmont. I tot i així, l'artista refusa deixar-se endur per la sobreconfiança: "A Catalunya tinc la sensació que encara em queda molt de camí per recórrer i per arribar a ser una artista amb l'eufemisme de 'consolidada'. I Espanya encara és un terreny desconegut".
Amb aquest ritme de vida, l'artista prefereix centrar-se en el dia a dia: "Tant de bo l’any que ve em cridin més festivals i hi pugui anar amb la banda per fer els directes com me’ls imagino, però ara mateix no tinc gaire temps per pensar, apago focs cada dia. M’agradaria fer-me una planificació de la vida, però la feina s’ha intensificat molt". I sense cap obsessió pel passat ni el futur, el resultat ha estat un disc que sona atemporal: "Amb en Howard Bilerman ens vam posar d'acord que volíem gravar un disc que d'aquí a 10 o 15 anys no sonés desfasat, com el que passava amb algunes pel·lícules dels noranta, que al cap d'uns anys ja estaven antiquades. No sé si ho he assolit, però de les tres vegades que he gravat un disc amb el meu nou projecte, aquesta és la que estic més satisfeta amb el resultat".
Joana Serrat no ha deixat mai de cantar en català. Durant el procés de creació de Cross the Verge (El Segell del Primavera / Loose Music, 2016) algunes cançons es van gestar en dues llengües alhora. "La majoria van néixer en anglès, però hi va haver alguna lletra escrita paral·lelament en català". D'aquí va sorgir la idea d'enregistrar i publicar l'EP Grabolosa, que aquest mes es distribueix amb la revista Enderrock de setembre, pensant en la gent propera, especialment la seva família. De fet, el títol del disc remet al cognom de la seva àvia paterna: "Vol ser un petit homenatge. El disc parla de la pèrdua i de tot el que ja no hi és, per això tenia sentit permetre'm aquesta llicència i cantar en català". Sobre la diferència entre interpretar les peces en anglès o en la seva llengua materna, Serrat ho té molt clar: "No he fet traduccions literals. El català demana més imaginació i inventiva, però he mantingut el mateix esperit i essència. A més, la meva veu en català em surt més greu, i en anglès és més nasal". Aquesta tardor ens preparem per veure-les sonar en directe.