EDR : Flashy Ice Cream es desfà a la llum de l'«Alba»

Escolta a EDR una cançó del seu primer disc

Howlin' Dogs espanta el diable

El conflicte als Estats Units entre la comunitat afroamericana i la comunitat blanca de procedència europea és el fil conductor que guia el primer disc de la banda catalana Howlin' Dogs, també anomenat Howlin' Dogs (Howlin' Dogs Records, 2016). L'àlbum, que recupera alguns clàssics de l'època com les work songs, ha estat produït per Xebi SF. A EDR en pots escoltar un primer tast, "Go 'way Devil", i llegir una entrevista amb el grup.
Text: Andrea Romanos. Fotos: Gemma Martz
Quina idea hi ha darrere Howlin' Dogs i com ha anat la preparació del vostre primer disc?
La idea de Howlin' Dogs és aportar una visió contemporània de la música tradicional i les work songs d'arrel afroamericana. La preparació del disc ha estat un procés apassionant: des de la recerca de les cançons fins a la documentació, els arranjaments, la gravació i fins i tot la manufacturació de l'envàs del disc. Hem participat i gaudit de cadascun dels processos i crec que això es nota en el resultat final.

Com va sorgir el vostre interès per la música afroamericana?
És un estil amb una gran càrrega emocional i reivindicativa, i amb una senzillesa estilística efectiva i atractiva. A mesura que camines enrere en el temps, a través dels discos, aquesta senzillesa es va fent més pura i cristal·lina, i deixa veure tota una realitat de l'època.

El disc recull les lluites de la comunitat afroamericana, que tenen sortida a través de les famoses cançons de treball. Què expressen aquests temes que us hagi inspirat?
Expressen des de les coses més quotidianes fins a temes més transcendentals, com l'amor o la mort i els anhels de llibertat i d'igualtat. El que és realment inspirador és la manera d'expressar-ho, amb una espontaneïtat i enginy que les fan atemporals, la senzillesa que esmentava abans i la humilitat que desprenen.



També heu basat el disc en les investigacions de dos etnomusicòlegs que van estudiar el folklore, John i Alan Lomax. Què vau aprendre d'ells?

Hem après molt i estem aprenent molt, encara, sobre el context de les cançons: les feines, condicions i entorn dels presos o treballadors que cantaven i prolongaven aquesta tradició de les work songs. Navegant pel catàleg dels Lomax trobes joies musicals documentades, catalogades i contextualitzades que t'ajuden a comprendre el perquè d'aquesta música.

I per què heu volgut aprofundir a través de la música en la història i la cultura dels Estats Units?
És una cultura i un país molt influent a tot el món, per bé o per mal. Ha estat per curiositat, principalment.

El primer disc l'ha produït Xebi SF. Com ha estat treballar amb ell?
El primer EP va estar produït per Xebi SF, va fer una feina molt bona i treballar amb ell és tot un plaer. Hi ha molt bona connexió entre tota la banda i en Xebi, i espero que puguem treballar junts en el futur.

Per últim, què ens podeu dir sobre "Go 'way Devil"? 
"Go 'way Devil" és una cançó enregistrada i catalogada a la presó de dones de Cummins, Arkansas, l'any 1939, que nosaltres hem recuperat. Parla del penediment per un delicte comès i del paper de la dona en la societat a través de la maternitat.