La revista digital setmanal d'Enderrock
- 141
Aquest dijous 6 d'octubre a Barcelona els grups actuals reviuran la banda sonora d'una generació
25 anys de Rock Català a L’Auditori
.jpg)
El cicle Amplificats de L’Auditori de Barcelona presentarà aquest dijous 6 d’octubre el concert únic i irrepetible ‘25 anys de Rock Català’, un homenatge a les grans cançons de la dècada dels noranta interpretades per una quinzena d’artistes actuals. L’espectacle, al qual han estat convidats els grans del rock en català, és una producció d'Enderrock amb la direcció musical de David Soler.
Text: Redacció. Fotos: Juan Miguel Morales
Dels bandautors Roger Mas i Joan Colomo a la banda sonora de Joan Dausà, del pop de Mazoni, Sanjosex i La iaia a la fusió mestissa d’Adrià Salas (La Pegatina) i Josep Montero (Oques Grasses), de la cançó de Núria Graham i Joana Serrat al rock de Teràpia de Shock i Obeses, del folk de Copa Lotus a la psicodèlia de Trau... Tots els artistes que participaran en aquest espectacle exclusiu per celebrar els 25 anys del concert al Palau Sant Jordi –que va reunir el 21 de juny de 1991 Sau, Els Pets, Sopa de Cabra i Sangtraït– guarden un record personal del fenomen del Rock Català que va marcar tota una generació i que ha servit de referent per a l’actual escena musical.
Sopa, Umpah-Pah o Sangtraït van ser alguns dels grups que Roger Mas va veure en directe a la seva Solsona natal i comarca. “Vaig encetar l’adolescència amb un viatge a Anglaterra on vaig conèixer la meva dona, Michela, i d’on vaig tornar trastocat. El retorn a Catalunya el vaig inaugurar amb un concert màgic d’Umpah-Pah a la Festa Major de Calaf.” Mas fa una reflexió sobre el que va representar despuntar a principi dels noranta: “L’onada del Rock Català va venir després d’una gran ressaca de final de la Transició i d’una dècada en què la música del país havia quedat amagada. La qüestió és que hi havia fam, i el moviment va ser com una onada terrible, que va sorgir del no-res i va triomfar molt, també gràcies al seu estil. Al cap d’uns anys, quan vaig començar al voltant del 1996, era una època de ressaca, l’aigua tornava cap al mar en lloc de llançar-se contra la platja com havia fet uns anys abans i més tard ho tornaria a fer amb l’onada de Manel”.
Un altre músic que va viure amb intensitat el boom va ser Joan Dausà: “Vaig descobrir el Rock Català a l’Esplai Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat com a nen, monitor i cap, guitarra en mà, a l’edat en què busques cançons on agafar-te. Versionàvem tot el cançoner amb el grup Nar Fent, que va participar als primers Sona9. Recordo ser entre el públic en un espai televisiu, traient el cap enmig d’una entrevista a Carles Sabater (Sau), com dient ‘a veure si ens veuen, tenim un grup!’. Vam fer de teloners de Gossos i Els Pets en un concert al Moll de la Fusta, a Barcelona”. Dausà fa la comparativa amb aquella escena: “Despuntar als anys noranta era un procés més lent. Ara hi ha l’empenta de les xarxes socials i tens les eines d’autopromoció, però llavors necessitaves la complicitat dels mitjans. L'altra diferència és que en l’actual jungla artística, benvinguda i celebrada, hi ha més oferta i t’has de definir més per poder despuntar. El valor del Rock Català és que es tenia la sensació de comunitat, unia la cultura catalana i va generar indústria local. A cada generació hi ha booms d'autoestima i autoconsum que són positius perquè creixi la cultura”.
L’empordanès Jaume Pla (Mazoni) valora l’escena del Rock Català com a oient i com a protagonista: “Amb el grup que teníem amb Carles Sanjosé, que precisament es deia Enderrock, vam debutar fent de teloners d’Els Pets a la gira Fruits Sex (DiscMedi, 1992). També recordo com a concert iniciàtic de molts músics de la Bisbal (Miquel Abras, Toni Molina o Aleix Bou) anar sense pares a un concert de Sangtraït a Corçà, i sobretot anar a colònies amb 12 o 13 anys per escoltar Sopa de Cabra tocat amb guitarra. Les cançons viatjaven sense cintes!”.
I encara hi ha a més vincles intergeneracionals: l’osonenca Joana Serrat diu que quan anava a escola tot era parlar i escoltar rock en català. El seu primer professor de guitarra va ser Ramon Ferrer (Duble Buble), i ella va participar de corista als 16 anys en dos concerts de reunificació de la banda. Ara Serrat sent l’ocasió de reivindicar les grans veus femenines del Rock Català (Mari Martínez de Duble Buble o Montse Llaràs de Bars), justament quan ella també ha fet cors a la cançó “Cercles” de Sopa de Cabra arran d’haver coincidit amb Gerard Quintana al Concert per la Llibertat.
Visites guiades al Museu de la Música
Si us acosteu abans del concert pels volts de l'Auditori, podeu anar fins al Museu de la Música per visitar l'exposició La gran nit del rock català, una retrospectiva del mític concert del Sant Jordi de 1991 a través dels 4 protagonistes. El mateix dia del concert Pep Sala oferirà una visita guiada cap a les 19.30 h. El 10 de novembre serà el torn de Sopa de Cabra i el 22 de desembre de Joan Reig, bateria d'Els Pets.
Sopa, Umpah-Pah o Sangtraït van ser alguns dels grups que Roger Mas va veure en directe a la seva Solsona natal i comarca. “Vaig encetar l’adolescència amb un viatge a Anglaterra on vaig conèixer la meva dona, Michela, i d’on vaig tornar trastocat. El retorn a Catalunya el vaig inaugurar amb un concert màgic d’Umpah-Pah a la Festa Major de Calaf.” Mas fa una reflexió sobre el que va representar despuntar a principi dels noranta: “L’onada del Rock Català va venir després d’una gran ressaca de final de la Transició i d’una dècada en què la música del país havia quedat amagada. La qüestió és que hi havia fam, i el moviment va ser com una onada terrible, que va sorgir del no-res i va triomfar molt, també gràcies al seu estil. Al cap d’uns anys, quan vaig començar al voltant del 1996, era una època de ressaca, l’aigua tornava cap al mar en lloc de llançar-se contra la platja com havia fet uns anys abans i més tard ho tornaria a fer amb l’onada de Manel”.
Un altre músic que va viure amb intensitat el boom va ser Joan Dausà: “Vaig descobrir el Rock Català a l’Esplai Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat com a nen, monitor i cap, guitarra en mà, a l’edat en què busques cançons on agafar-te. Versionàvem tot el cançoner amb el grup Nar Fent, que va participar als primers Sona9. Recordo ser entre el públic en un espai televisiu, traient el cap enmig d’una entrevista a Carles Sabater (Sau), com dient ‘a veure si ens veuen, tenim un grup!’. Vam fer de teloners de Gossos i Els Pets en un concert al Moll de la Fusta, a Barcelona”. Dausà fa la comparativa amb aquella escena: “Despuntar als anys noranta era un procés més lent. Ara hi ha l’empenta de les xarxes socials i tens les eines d’autopromoció, però llavors necessitaves la complicitat dels mitjans. L'altra diferència és que en l’actual jungla artística, benvinguda i celebrada, hi ha més oferta i t’has de definir més per poder despuntar. El valor del Rock Català és que es tenia la sensació de comunitat, unia la cultura catalana i va generar indústria local. A cada generació hi ha booms d'autoestima i autoconsum que són positius perquè creixi la cultura”.
L’empordanès Jaume Pla (Mazoni) valora l’escena del Rock Català com a oient i com a protagonista: “Amb el grup que teníem amb Carles Sanjosé, que precisament es deia Enderrock, vam debutar fent de teloners d’Els Pets a la gira Fruits Sex (DiscMedi, 1992). També recordo com a concert iniciàtic de molts músics de la Bisbal (Miquel Abras, Toni Molina o Aleix Bou) anar sense pares a un concert de Sangtraït a Corçà, i sobretot anar a colònies amb 12 o 13 anys per escoltar Sopa de Cabra tocat amb guitarra. Les cançons viatjaven sense cintes!”.
I encara hi ha a més vincles intergeneracionals: l’osonenca Joana Serrat diu que quan anava a escola tot era parlar i escoltar rock en català. El seu primer professor de guitarra va ser Ramon Ferrer (Duble Buble), i ella va participar de corista als 16 anys en dos concerts de reunificació de la banda. Ara Serrat sent l’ocasió de reivindicar les grans veus femenines del Rock Català (Mari Martínez de Duble Buble o Montse Llaràs de Bars), justament quan ella també ha fet cors a la cançó “Cercles” de Sopa de Cabra arran d’haver coincidit amb Gerard Quintana al Concert per la Llibertat.
Visites guiades al Museu de la Música
Si us acosteu abans del concert pels volts de l'Auditori, podeu anar fins al Museu de la Música per visitar l'exposició La gran nit del rock català, una retrospectiva del mític concert del Sant Jordi de 1991 a través dels 4 protagonistes. El mateix dia del concert Pep Sala oferirà una visita guiada cap a les 19.30 h. El 10 de novembre serà el torn de Sopa de Cabra i el 22 de desembre de Joan Reig, bateria d'Els Pets.