La portada del mes d'octubre de la revista 'Enderrock' la protagonitza el grup manresà per excel·lència, Gossos. Els seus cinc membres, Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz, Oriol i Roger Farré i Santi Serratosa, hi són entrevistats per Gerard de Josep, que repassa aquest punt de maduresa on es troben, amb quaranta anys a les espatlles i amb catorze noves cançons en un 'Zenit' (Música Global, 2016) del tot culminant. Abans d'obrir la revista, però, podeu fer un passeig manresà amb Gossos a EDR...  

Text: Helena Morén i Gerard de Josep. Fotos: Àlex Carmona

La llum manresana recorre la trajectòria de Gossos. El primer senzill de Zenit, “La llum que portes dins”, ja es va donar a conèixer al març. Era la sintonia de la campanya de promoció de Manresa Et porto al cor, engegada per l’Ajuntament de la capital del Bages. “Parla de l’orgull de ser d’un lloc”, explica Oriol Farré. La cançó es va fer pública amb un vídeo on es mostren espais, persones i tradicions de la ciutat natal del grup. “És una defensa de la cultura manresana i les virtuts locals, per això hi surten els nostres gegants i els nostres castellers”, continua Juanjo Muñoz. “Se’ns demanava la mirada de Gossos sobre la ciutat. I com a persones, tot això forma part de nosaltres, sobretot la gent que lluita per mantenir vives les tradicions. És admirable tota la part associativa”, afegeix Natxo Tarrés. Per a ells és important la identitat manresana, i és una de les claus per entendre’ls com a grup.



També ara, en el zenit com a banda manresana, la distància respecte a la ciutat comtal els dóna la perspectiva necessària per afrontar-ho tot. “Des de Manresa vivim força aïllats del que pugui passar al país. Ens n’adonem quan llegim l’Enderrock, però no en som partícips”, diu Tarrés. Amb els anys han anat fent. Els ha pogut anar millor o pitjor, però sempre, després de gravar un disc i fer la gira, han tornat a Manresa per seguir el seu procés. “Per nosaltres Barcelona continua representant una plaça més, un aparador, perquè la feina la guanyem als territoris, i aquí és on hi ha molt per fer”, insisteixen. Han escollit mirar la part més bonica de la seva ciutat.

L’entrevista de portada de l'Enderrock va tenir lloc al Kursaal, i aquest periodista que hi escriu hi va arribar amb l’ajuda d’una noia local de disset anys que obre els ulls d’admiració quan els Gossos surten a la conversa. Quan ella va néixer ja feia cinc anys que tocaven. Durant l’hora i escaig que va durar la gravació, dues vegades se sent un grup de veus, majoritàriament femenines, que coregen el nom del grup. Potser són les parelles, germanes i amigues, però això a Barcelona difícilment passaria.

El Kursaal el defineixen així: “És un referent gairebé per a tot Espanya. De mitjana, tenim el percentatge més alt d’espectadors, i tothom fa cua des de les 7 del matí per comprar l’abonament de la temporada. Això és així perquè a Manresa es va aconseguir que el teatre fos de la gent, i es genera aquesta complicitat: és el meu teatre i em refio de tot el que hi programin”, emfatitza Tarrés. També destaquen l’Stroika, i el treball que ha fet com a Casa de la Música. Aquest mes compleix sis anys. “És una de les millors sales de Catalunya”, sentencia Muñoz. Però no només és important per això, sigui o no veritat, sinó perquè dóna cabuda a les noves propostes locals. En un dels últims censos que va organitzar, relaten, “va sortir que a Manresa hi havia uns 60 grups de música. Surten de sota les pedres.” I és aquesta realitat la que fa evident que es necessiten espais: “Calen llocs propers, on coneguis els amos, i que als 18 anys hi puguis anar a organitzar-hi coses".

Però si hi ha un punt de Manresa que tots estan d’acord a reivindicar, aquest és el Parc de l’Agulla, i no té res a veure amb la música. “Sembla un lloc d’un país nòrdic”, diu Muñoz. Estrenat als anys setanta per les Festes de la Llum, vinculades a una llegenda i tradició local encara vives, el Parc de l’Agulla és un llac artificial que garanteix l’abastament d’aigua a la ciutat i que serveix a la vegada d’espai lúdic per als vilatans. No és cap coincidència, doncs, que Gossos estrenés per primera vegada en directe “La llum que portes dins” a principi de juny, a la inauguració del Parc del Secà de Manresa, tretze hectàrees de terreny on feia més de mig segle que no s'hi cultivava amb regularitat conreus de secà, oliveres, vinya i ametllers.

"La llum que portes dins" no és l'única cançó del disc amb videoclip, i tal com diu, que la força d'un lloc és en la seva gent, ara que ja ha sortit a la venda el disc Zenit, el primer videoclip promocional pròpiament dit correspon a la cançó que dóna títol al disc, "Zenit", que recorda el miracle d'aquell 'somni que construíem tots quan un dia vam decidir venir aquí'. Missatges tots d'un pop lluminós amb mirades renovades 'per poder fer el que ens fa estar bé'.