El músic de Xàtiva rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Seria massa fàcil descriure Raimon amb un sol substantiu: cantant. Massa fàcil i massa injust, perquè Raimon és un artista polièdric amb moltes cares: sí, cantant, però també poeta, divulgador de poetes, escriptor, historiador i activista cultural. Facetes que l'han convertit en el primer músic honorat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, un premi atorgat per Òmnium Cultural i que representa un precedent a escala internacional que situa l'aportació de la Cançó al mateix nivell que la Literatura. Un triomf de la cultura popular del segle XXI.

En un moment en què es parla d’"internacionalitzar el conflicte" fent referència a la causa catalana, cal destacar que l'exportació de la cultura catalana ha estat un dels eixos constants de la vida pública de Raimon. A la roda de premsa en què se’l va donar a conèixer com a 46è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el cantautor xativí ho va dir de manera explícita, assegurant que el repte és “internacionalitzar allò que som, és a dir, que els altres vegin que tu eres diferent d’allò que se’n diu un Estat on tu eres dins”.

Per a Raimon, aquesta és una feina sense fi: “No s’acabarà mai, encara que s’aconsegueixi un Estat propi no s’acabaria allí. Falta internacionalitzar la teva cultura, intentar anar als escenaris internacionals. Des de l’any 1966 que vaig cantar a l’Olympia he anat per mig món sempre cantant en català, amb programes amb traduccions. He estat a l'Amèrica Llatina, als Estats Units, al Japó, a la majoria de països d’Europa... i he cantat en llocs estrictament professionals de cançó i ho he fet en llocs acadèmics”. I adverteix: “Hem d’estar constantment alerta perquè la tendència és a la homogeneïtzació. Tothom vol que parlem només anglès o només espanyol. Jo aprenc totes les llengües que puc i molt sovint faig les presentacions de les meves cançons en espanyol, en anglès, en francès, en italià... però d’allí a deixar la meua...”.
 

Efectivament, Raimon va ser el primer cantant català que va internacionalitzar la seva música. Ho va fer en l’històric concert a la mítica sala Olympia de París el 7 de juny de 1966. La premsa francesa va saludar la seva actuació i la va posar al mateix nivell que la de Bob Dylan (que va actuar a la mateixa sala el 24 de maig) o Joan Baez (també a París aquelles setmanes per enregistrar per a la televisió Une americaine a Paris).

I de París, al món. Només unes petites claus per entendre l’abast internacional del cantant. En primer lloc cal recordar l’extraordinària incidència a l’Estat espanyol, convertit en referència ineludible per la intel·lectualitat progressista. Després va venir la seva amistat amb Pete Seeger, a qui va conèixer a Nova York el 1970 i que el va avalar en la seva presentació als Estats Units. Allà va pubicar un disc, Catalonian Protest Songs (BRS, 1971 - Reeditat en CD per Smithsonian, 2012).

Dels Estats Units a l’Amèrica Llatina, en especial a l'Uruguai. Allà va conèixer Daniel Viglietti i hi va publicar dos discos, Raimon en Montevideo (Ayuí, 1971) i La noche (Ayuí, 1972). I de l'Uruguai és Eduardo Galeano, autor del llibre Conversaciones con Raimon (Granica Editor, 1977). A l'Argentina va presentar Raimon en vivo (América Nueva, 1972). I també té un disc editat al Japó, Raimon (Ongaku Center, 1977). D’aquest país ens n’arriba la versió més curiosa de la cançó “Al vent”, interpretada per Warabi-Za.

Un capítol a banda es mereixen les publicacions de Raimon a l’Estat francès. Entre aquestes cal assenyalar la de la primera actuació a París, A l’Olympia (CBS, 1966), i T'adones amic...? (Le Chant du Monde, 1974), feta en companyia de Michel Portal. A més s’han editat discos de Raimon a Mèxic i al Canadà. Entre les edicions de discos no autoritzades per l'autor cal assenyalar-ne una de feta a Bulgària i anomenda Raimon (Balkanton, 1966).
 

Les cançons de Raimon s’han versionat sobretot en català. Tot i això també hi ha alguna versió estrangera, al marge de la ja coneguda d’“Al vent” en japonès. Feta amb gust exquisit, Jemima va cantar “Se un giorno vuoi” al seu disc Un nome, un senso (CETRA, 1973).

Als 73 anys, Raimon segueix oferint recitals amb un llistó de qualitat altíssim. Després de rebre Premi Enderrock 2013 a la trajectòria, en un any dedicat a commemorar el 50è aniversari de la mítica cançó “Al vent” i a les musicacions de Salvador Espriu, el cantautor de Xàtiva ha escollit el Palau de la Música Catalana per oferir una sèrie de recitals antològics amb les seves peces més emblemàtiques i del seu darrer disc d’estudi, Rellotge d’emocions (Picap, 2011). El cicle de concerts se celebrarà els dies 8, 9, 10 i 11 de maig a la sala gran del Palau.