El cantant i compositor d'Obrint Pas, Xavi Sarrià, debuta com a novel·lista amb 'Totes les cançons parlen de tu', la primera referència de la nova editorial independent valenciana Sembra Llibres. Després d'haver publicat el recull de relats 'Històries del paradís' (Bromera, 2010), Sarrià s'endinsa de nou en l'àmbit literari per narrar una història amb múltiples punts de connexió amb les seves peripècies vitals, que traça un retrat generacional de la ciutat de València dels primers anys noranta.

Text: Roger Palà. Foto: Xavier Mercadé.

EDR: Totes les cançons parlen de tu està ambientada en la València de 1992 i narra la història d'un grup de joves que es mouen en àmbits alternatius i munten un grup de música. Es basa en la història real d'Obrint Pas?
XAVI SARRIÀ: No és la nostra història i crec que a la novel·la queda molt clar, tot i que és cert que hi ha molts punts de connexió. Volia retratar com era la València d'aquells anys, els conflictes interns entre els joves de l'època i les seves famílies. Hi ha elements de la nostra història, però també de tantíssima altra gent com nosaltres. La música és una excusa per parlar de tot plegat des d'un terreny que conec i en el qual em sento còmode. El procés creatiu de les cançons és també una metàfora inicàtica. Al final estem parlant d'aprendre a viure. 

EDR: La música és un element central del llibre des del primer capítol, que s'esdevé en un concert del grup de punk-rock Maniática. Més tard hi entren altres referències: el rock radical basc, el rock en català, la cançó... És el teu ventall referencial?
X.S: Quan tens 16 o 17 anys, la música és una forma de crear la teva pròpia identitat. A partir de la música ens anem definint com a persones. Els protagonistes de la història estan experimentant i fent incursions en diversos estils. El nostre procés va començar a partir del rock radical basc i del punk, amb grups com Maniática o Extremoduro, i després ens vam anar obrint i vam anar descobrint altres universos. Ivan, el protagonista del llibre, arriba a Ovidi Montllor i Al Tall a través de la seva mare. Gràcies a la seva tieta també connecta amb The Clash, Iggy Pop... La música no és un món de comparitments estancs, tot està relacionat. Les cançons són un refugi, però sobretot un camí per emocionar-se i descobrir-se. 

EDR: Encara hi ha poques històries ambientades als anys noranta. Has volgut traçar un relat generacional?
X.S: Era un altre dels eixos del llibre, crear un relat avui per avui encara inexistent de la nostra generació. Això també ens ajuda a entendre'ns. Hem de plasmar les nostres històries, perquè d'altra manera no quedaran recollides, només en restarà el relat oficial. Tenia ganes de parlar de les nostres batalles, del que hem viscut i estat, del nostre món referencial d'objectes, de conceptes, de cançons... I deixar constància d'una època –la dècada dels noranta– que va ser molt important per al país i també per al món. Van ser anys de canvis de paradigmes culturals, socials i polítics. 

EDR: Una de les constants del llibre són els conflictes i la violència dels grups d'extrema dreta. 
X.S: El llibre plasma una sèrie de batalles que es vivien en aquell temps, en què tot era molt visceral i una mica bèstia. Un dels punts culminants va ser l'assassinat de Guillem Agulló, però hi hagueren –i encara hi ha– atacs a locals i casals populars, agressions... Volia endinsar-me en la vida d'aquests xavals i entendre per què actuaven. Hi ha un dels personatges, Guille, que és família d'un dels protagonistes i està connectat amb el seu ambient, però s'acaba embolicant amb els nazis. És un moment en què està aprenent a viure, no sap ben bé com posicionar-se, i s'embarca en una deriva que també el fa créixer. València és una ciutat complexa, de contrastos. No era estrany que algú que primer estigués en el nostre rotllo al cap d'un temps canviés i acabés amb els nazis, o viceversa... Són moments iniciàtics i confusos. 

EDR: La València dels anys noranta és el teló de fons de la història. Té alguna cosa a veure aquella ciutat amb la d'avui?
X.S: El llibre dibuixa la València en què s'acaben les majories del PSOE, comencen les grans victòries del PP i s'enceta un procés de molta desmobiltizació. És una ciutat desactivada, però també és el moment inicàtic d'una generació que decideix enfrontar-se al sistema polític sorgit de la Transició. La situació actual neix d'aquella cruïlla i és conseqüència de l'acció de tota aquella gent jove –i també d'altres generacions– que va decidir tornar a mobiltizar-se i bastir una xarxa cultural de resistènca. Aquelles lluites són les que han contribuït que avui les coses hagin canviat molt. El bon moment que viu la música en valencià és un exemple de tot això: hi ha molts grups i hem aconseguit arribar a moltíssima gent, més de la que mai ens hauríem pogut imaginar. 

EDR: Quins punts de connexió hi ha entre compondre cançons i escriure novel·les? És el mateix exercici creatiu?
X.S: Les dues coses requereixen molt de temps, certa disciplina, constància, tenacitat... Al final del que es tracta és de transmetre emocions, i això es pot fer a través d'una novel·la o d'una cançó. Són mecanismes diferents. Potser l'anterior llibre de relats va ser més semblant a fer cançons, perquè els relats són curts i directes. En canvi, una novel·la requereix que pensis molt més, una etapa de maduració i una arquitectura prèvia. Tot és més intens i m'ha costat molt més perquè és un aprenentatge. Quan comences a controlar el procés pots aprofundir molt més que no pas amb les cançons. Són dues coses diferents però complementàries. Crec que fer novel·les i llibres m'ajudarà a fer cançons millors.