La banda sonora d'Obrint Pas, patrimoni col·lectiu

JOAN FORTUNY (Companyia Elèctrica Dharma)
"Si tanque els ulls", del disc Coratge (Propaganda pel Fet!, 2011)
"Mhe decantat per aquesta cançó perquè parla de les primeres sensacions, tot i que també podria triar 'Alegria'. Primer de tot, vull dir que m'agrada molt la melodia, com la transmet la dolçaina –per mi la música sempre és tant o més important que la lletra–. Però la cançó explica els concerts i les emocions compartides. Parla de quan arribes a un poble, a una festa major, i d'unes sensacions que només vius en directe. Són sensacions molt especials que només sentim aleshores. A més, parla de les primeres vegades, i ho explica molt bé. Ara quan la reescoltava, m'emocionava...".

MIQUEL GIL
"Al país de l'olivera", del disc Coratge (PpF, 2011).
"Si 'Del sud' em sona com un lament amarg, però jovenívol, 'Al país de l'olivera' és un cant madur en el qual resulta molt fàcil reconèixer-te sense que importi l'edat ni la condició. És allò que se'n diu una bona lletra, una bona cançó. Des de la primera escolta vaig tenir clar que, per a mi, era la millor cançó d'Obrint Pas. El directe, en acústic, em va corroborar aquella impressió. M'emociona cada vegada que l'escolto. I no sóc d'emocions fàcils, que consti".

CESK FREIXAS
"Murals", del disc Coratge (PpF, 2011).
"La tria d'aquest tema és una mescla personal i política. Vaig tenir la sort de viatjar amb ells a Palestina, i la cançó és un retrat perfecte del que hi vam viure. El ritme, les imatges, els moments, la desesperació, la il·lusió i la força compartida. Tot fa que es converteixi en una cançó molt especial".

UNAI LOBO (trompetitsta de BETAGARRI)
"Del sud", del disc Terra (PpF, 2002).
"Tot i que sempre hem tingut relació amb ells, aquest disc va ser el primer que els va produir Triku, de Betagarri, i crec que a partir d'aquí la nostra relació va anar creixent. També diria que aquest disc va ser un punt d'inflexió en la seva carrera, en què van començar a ascendir molt més ràpid del que fins aleshores havien fet. La cançó transmet aquest punt melancòlic que tenen molts temes d'Obrint Pas, i sempre m'ha agradat".

TALCO (grup italià)
"Viure", de Benvingut al paradís (PpF, 2007), i "Som", de La flama (PpF, 2004).
"En aquests deu anys de Talco hem tingut el plaer de tocar diverses vegades amb Obrint Pas, i va ser tot un honor actuar amb ells al seu últim concert elèctric a València. Des dels nostres primers dies, sempre els hem escoltat en els nostres llargs viatges amb furgoneta. Cançons com 'Viure' i 'Som' són temes que sempre tenim al cor, com el missatge que porten".

DAVID FERNÀNDEZ (CUP):
"L'últim combat", de Benvingut al paradís (PpF, 2007).
"Mirall i retrovisor alhora, memòria i futur barrejats, desitjos i frustracions generacionals al mateix temps, pors i esperances entreteixides per igual. Pentagrama del que hem estat, del que (no) som encara i del que mai no serem. Lletra que xiula que encara hem d'aprendre a fracassar millor. Fet i fet, l'Ovidi nostre de cada dia musicat, perquè l'últim combat sempre és el de sempre: el quotidià, el de cada gest. Bagatge d'Obrint Pas: cal viure cada dia com si fos el primer i cada nit com si fos la darrera. Per si de cas. Per si de cas un dia imprevist arriba la llibertat. Obrint pas. Per si de cas".

EMPAR MARCO (corresponsal de TV3 al País Valencià):
"Benvinguts al paradís", de Benvingut al paradís (PpF, 2007).
"La lletra em sembla molt descriptiva dels barris urbans. Em recorda tot el que els membres d'Obrint Pas m'han contat dels seus primers temps com a grup, de la vida a l'institut, del despertar al món, a la vida política i social. I el vers 'No et falles, no et calles, no et deixes que et guanye la por' el trobo encoratjador".

ROGER PALÀ (periodista i cap de redacció d'Enderrock):
"No tingues por", d'Obrint Pas (PpF, 2000) i maqueta Recuperant el somni (autoeditat, 1995)
 "D'acord, l'original de la maqueta sona com si estigués gravada dins d'una capsa de sabates. I sí, és cert, la versió inclosa al primer disc tampoc és que millor gaire la primera versió. A l'hora, és una cançó que simbolitza la ruptura en tots els sentits que va suposar l'aparició d'Obrint Pas en l'escena de mitjans dels noranta. No només perquè conté tots els ingredients musicals que esdevindrien característics del grup –és a dir, la fusió de hardcore, ritmes jamaicans i dolçaina– sinó també per una lletra que podria inspirar-se en l'assassinat de Guillem Agulló i que esdevindria tot un himne. Ningú havia fet res semblant abans en català. Moltes coses van començar llavors".