Estrenem una cançó del seu tercer disc, 'Entrelínies'

Els records
de Clara Andrés

Amb el nom 'Entrelínies' (Mésdemil, 2014) es presenta el tercer disc de la cantautora valenciana Clara Andrés, il·lustrat amb dibuixos de Moisés Mahiques, i que s'ha posat a la venda aquesta setmana. El nou àlbum destaca per una línia sonora tranquil·la i plaent, tot i que s'hi entreveu un missatge implícit de canvi d'etapa. A EDR us avancem una de les seves cançons, "Sense conflicte", que explicita que qualsevol final pot ser-ho sense conflicte posterior. Andrés va ser finalista del concurs Sona 9 2006, i des de llavors ha estat una de les veus referencials de la cançó d'autor en català.
Text: Elisenda Soriguera i Helena Morén. Fotos: Arxiu Clara Andres Fotos: Sergi Llobet
Clara Andrés continua aixecant passions amb la seva preciosa veu en calma, tot i que el contingut de les cançons mostri "l'endemà de la tempesta, cantant sobre coses i persones que es perden i que es guanyen fent camí, moments i llocs que s'enfosqueixen i s'aclareixen". Andrés ha confeccionat la seva pròpia pel·lícula, on centrifuga paraules pròpies en set temes nous, alhora que ha inclòs dues musicacions de poemes amb els quals s'identifica del tot: "Sense trofeu", d'Enric Cassases, que obre el disc, i "Vaig embarcar", de Maria Mercè Marçal, que va compondre per al documental L'estiu més negre, d'Alba Forés & Rubén Soler Ferrer. 

La cantautora d'Oliva (la Safor) defineix el títol, Entrelínies, amb un cert aire de melangia: "A les cançons vaig deixant caure el que no he dit, però que ara canto, amb certa nostàlgia d'un abans que ja no és però buscant sempre un record bonic". La peça que explica més bé el disc és "Sense conflicte": "És com un 'et recordo però sense recordar-te', quan ja hi ha hagut la reconciliació, el conflicte ja ha passat, però canto com viscut aquesta experiència. És un després, un més enllà".

Al disc també hi apareixen descrites experiències quotidianes com el fet de llevar-se al matí, o la pèrdua amb el bon record del guany incorporat ("Banalitzant"), o la reivindicació "d'un moment de parella en què estàs bé i ni t'adones de la normalitat d'estar amb algú" ("Una manera d'estar"). Pel que fa a la música, Clara Andrés torna a estar acompanyada dels seus fidels músics Germán Ycobalzeta (guitarra), Xarli Oliver (percussions) i Aleix Fort (contrabaix). A més, Carles Belda col·labora amb l'acordió a "Una manera d'estar" i Pau Valls a la trompa en aquest tema i tres més: "Banalitzant", "Sense conflicte" i "M'has vingut". 


La cantant valenciana es va donar a conèixer a la final del concurs de maquetes Sona 9 de l'any 2006. Llavors era una singular i original proposta de cançó d'autor que va arribar a la final celebrada a la sala Razzmatazz, competint amb Xazzar i Rosa-Luxemburg. Ella, però, era l'anticompetència en persona, tot i que les seves cançons íntimes tenien i tenen un segell molt particular. Un any més tard van prendre forma de disc, i la cantant va debutar amb Dies i dies (Fourni, 2007), un treball que li va comportar moltes alegries. La seva musicació del poema "Personatges" de Josep Pedrals, creada en una de les fases del Sona 9 i que va incloure al disc, va merèixer el premi de la primera edició del Certamen Terra i Cultura, que impulsa el Celler Vall Llach.


L'any 2010 Clara Andrés va publicar Huit (Chesapik, 2010), un àlbum molt més madur. N'explicava: "Estic orgullosa de l’acompanyament i les dinàmiques que hi ha al voltant de la lletra, que busquen la fluïdesa i que la cançó esdevingui d’una manera senzilla. Hem aconseguit que Huit sigui un disc fàcil d’escoltar".