Text: Andrea Romanos Fotos: Xavier Mercadé

Era una fita històrica i tant el públic com els músics n'eren conscients. El Pla d'en Sala es va omplir de gom a gom de gent de totes les edats, en un aplec generacional de 25.000 persones entregades a la música de més d'una vintena d'artistes catalans. Era un esperit diferent del d'oposició total al sistema que va imperar a les edicions dels anys 70, però amb una mateixa finalitat: fer gaudir els assistents amb un recull dels millors músics del país. Era un concert històric per a un moment històric, fins que sortís el sol.

Hi repetien actuació gairebé quatre dècades anys després la Companya Elèctrica Dharma i Sisa. Els primers ho feien carregats d'energia i aprofitaven la tornada als escenaris per recordar Josep Fortuny, mort l'any passat, i Esteve Fortuny. Per la seva part, Sisa va dedicar la major part de la seva actuació a interpretar el clàssic “Qualsevol nit pot sortir el sol”, per fer un salt cronològic i acabar acompanyat de Manel i reversionar un màgic i galàctic "El setè cel".

Abans de la caiguda del sol, el públic ja esclatava amb "Jo vull ser el rei" d'Els Pets, un preludi a la intensitat amb què es viurien les següents hores. El cel era ple d'estelades i els assistents clamaven reclamant la independècia. Un cop sortits els estels, milers de telèfons mòbils acompanyaven les codes finals de "Louisiana o els camps de cotó" davant Els Amics de les Arts visiblement emocionats, en el que va ser un dels moments més espectaculars de la nit. Gerard Quintana va oferir un veritable espectacle de rock acompanyat de Xarim Aresté. Manel va obrir amb el seu èxit "Al mar" i va fer un repàs a la seva discografia dominat pels temes del darrer disc. A continuació Love of Lesbian disfressats per a l'ocasió s'entregaven en cos i ànima mentre aconseguien posar-se el públic a la butxaca amb la lletra del seu nou tema "Mal español", acompanyat d'uns visuals d'allò més suggerents.

Ja a la recta final del festival, Mishima protagonitzaven un concert impecable. I quasi sense temps per pair les emocionants paraules de David Carabén, Canet veia sortir el sol a quarts de sis de la matinada amb Txarango a l'escenari. Havien transcorregut més 12 hores des de l'inici però els reis del mestissatge en català van demostrar un cop més la seva capacitat per fer ballar un públic incansable. Els van seguir Brams i Delafé y Las Flores Azules, que hi van posar el toc romàntic de bon matí. Finalment, el duet The Pinker Tones va tancar davant els més fidels una cita que ja s'ha anunciat es repetirà l'any vinent, amb la promesa de millorar els serveis (barres i lavabos) i la cobertura.