Després de tot un any de gira arreu del món, la cantant palafrugenca Sílvia Pérez Cruz i el pianista menorquí Marco Mezquida veuen editat el seu primer disc com a duet. L'àlbum, que es publica avui en digital sota el nom de 'Ma. Live in Tokyo' (Universal, 2020), sorgeix d'uns concerts en directe que van fer plegats, l'octubre passat, a l'emblemàtic club Blue Note de Tòquio. Quinze peces que recullen la connexió i la música de tots dos artistes dalt de l'escenari. El treball havia de sortir a finals d'any, però a causa del confinament i l'endarreriment de l'altre disc que havien de treure plegats, 'Farsa (Género imposible)' (Universal, 2020), han decidit finalment avançar-ne la sortida

Text: Èlia Gea. Fotos: Alex Rademakers; Mireia Miralles i José Irún.

Ma. Live in Tokyo tradueix en un disc un repertori en directe que recull versions i cançons pròpies, tonades populars, estàndars de jazz i temes inèdits. Entres les quinze cançons que conformen el treball, s'hi troben des de versions de l'argentí Jorge Fandermole ("Oración del remanso"), o de Maria del Mar Bonet ("Mallorca i no trobaràs mai la mar"), fins a temes de Radiohead ("No Surprises"), o de Paul Simon ("The Sound Of Silence"). A més, s'hi afegeixen a la tracklist dues peces pròpies i "El pequeño vals vienés", tema que acompanya a Pérez Cruz des de fa anys.

“La idea de fer un disc d'estudi no ha estat mai contempada perquè creiem que el nostre potencial i la veritat de la música que fem com a duo, la nostra conversa, rau en els concerts en directe. És on guanya més la naturalitat que tenim la Sílvia i jo amb la música i amb aquesta formació”, comenta Mezquida.



Els silencis de MA
El disc porta per títol el símbol kanji 間 (ma), recollit també a la portada que n'ha fet la il·lustradora Mireia Miralles. "Per a un un japonés, ma és un concepte corrent. No obstant això, per a un occidental no existeix cap terme que ho identifiqui completament, tan sols podem rodejar el seu significat. Literalment, ma signica "entre". Existeix ma entre persones, entre moments, entre espais, entre sons, entre notes... El ma (...) pot vincular / separar dos móns oposats, o pot ser la transitorietat entre un estat mental i un altre", compartir ahir a través de les xarxes Pérez Cruz.

“És un símbol molt bonic: com una porta a través de la qual es veu la lluna”, opina Mezquida. “Ma, aplicat a l'art, és l'espai o silenci entre dues notes o persones i crec que acorda bastant amb la música que fem la Sílvia i jo: per la manera de respirar i les dinàmiques que tenim i pel fet d'estar units d'una manera més profunda, natural i intensa”.