Retrobar les cançons per a veu i piano de la compositora Mercè Torrents esdevé una ruta sonora i poètica pel camí traçat per una dona clau de la seva generació. Era perfectament coneixedora, però alhora independent, de tots els corrents creatius musicals que es varen anar succeint a Europa durant el segle XX. Des de l’impressionisme de Debussy o l’atonalisme de Schönberg, fins a les darreres avantguardes, o les diferents expressions de la música d’arrel afroamericana. Mercè Torrents va fer el seu camí lliure, honest i personal de franctiradora que només apuntava allà on la portava la seva intuïció sensible. Una intuïció macerada per diferents elements claus del context en què va viure, com una catalanitat profunda, un meravellós instint per a la musicalitat poètica i la seva condició de dona en un entorn on les compositores semblaven no existir. Aquests són els ingredients per a la recepta de tota la seva obra rica, eclèctica i sincera que, sense proposar-s’ho, va abanderar el moment en què al nostre país ens vàrem adonar que les dones també componien.