Presentem el nou clip del productor amb Bearoid, «Aunque me conozcas», i parlem amb ell de l'àlbum que és a punt de descobrir

Sr. Chen: «Experimentar amb gèneres diferents és el meu dia a dia i em fa créixer»

El Sr. Chen ja fa uns quants anys que volta pel món de la música, amb diversos projectes i col·laboracions, d'Izah a Toteking, passant per Lildami Emotional G. En solitari, va debutar fa un parell d'anys, però aquest 2020 ha estat especialment productiu per al músic
Text: Èlia Gea. Fotos: Arxiu.
Fa poc més de mig any presentava un segon treball, resum de la pandèmia, 4ever Domingo (Cycling Records, 2020), i ara encara reapareix amb un nou disc, previst per l'1 de gener, Cómo no hacer un trío (Cycling Records, 2021). Descobrim en primícia un dels nous temes, "Aunque me conozcas", i en parlem amb l'autor.


Aquesta primavera publicaves 4ever Domingo, i ara ja escoltem els primers temes d'un disc que estàs a punt de descobrir. S'han anat coent tots dos alhora?
No. Aquest disc, de fet, havia de sortir abans. És un àlbum complicat, que tracta de temes que encara no estava preparat per posar sobre la taula i exposar al món. Ara ha arribat el moment de fer el saltet i ensenyar tot el que passava dins meu durant el 2019, on tothom només em veia als escenaris amb en Lildami i content allà on anava.



El nou tema que avui estrenem, “Aunque me conozcas”, té un punt d'això, com una segona carta de presentació en què expresses com se’t coneix, però no bé, o no de veritat.
Sempre m’he sentit una mica limitat a l’hora de expressar-me o de ser entès. Crec que tots ens sentim una mica així: volem ser entesos, però sentint que mai no se'ns coneixerà del tot. Al final, només deixem veure fragments i crec que és bo recordar que mai no sabem ben bé què està passant una altra persona per 'dins'. És una invitació a empatitzar amb aquells que tenim a prop i a tractar-nos amb una mica més d'amor i comprensió.

La idea de la fragmentació queda reflectida també en el videoclip, amb imatges partides del teu rostre i del de Bearoid, col·locades sobre el de dues noies. Va ser idea teva o del realitzador, Pau Griera?
Doncs aquesta va ser meva i el bonic del Pau em va ajudar a dur-la a terme. El fet que siguin mòbils vol simbolitzar també les màscares que ens posem tots a les xarxes socials, on només hi veiem els èxits de la gent. Fins i tot quan es parla de patiment (per exemple, de les nostres pors i angoixes), sempre ho fem des d'un àmbit d'empoderament per fer-ho públic És difícil connectar amb el dolor real, només ho aconseguim en l'àmbit privat i íntim de cadascú.

 

Com va sorgir la col·laboració amb Bearoid?
Doncs en Dani (Bearoid) és un dels meus millors amics, i dins d’un àlbum centrat en el meu divorci, va ser natural que ell hi fos, perquè em va acompanyar durant tot el procés. Per mi, ara que la cosa ja està més resolta emocionalment, aquest tema és una oda a l'amistat, perquè em fa molt feliç tenir gent a prop com en Bearoid.

Quant a estil, "Aunque me conozcas" s’allunya una mica del trap i rap que estem acostumats a sentir-te…
Depenent de l’emoció del moment, vaig tirant cap a un lloc o un altre. A més, en ser productor, experimentar amb gèneres diferents és el meu dia a dia i em fa créixer. En el disc surto bastant de la tònica “urbana” a la que estic més acostumat, però al final segueix sent una carta d’amor oberta a la música.


És una cançó molt festiva, però amb una lletra introspectiva com també ho és “Ai dolores”, el primer senzill d’avançament. És així la tònica del disc?
Absolutament, sempre m'agrada jugar amb aquesta ambivalència de les coses, jugar amb els contrastos. Tot el disc és una celebració d'això. Amb altres temes com “Otro día malo” o “Tu també moriras” de Lildami ja he explorat aquestes contradiccions. Al final, com a bon gèminis, la dualitat i la polarització formen part de mi.

L’àlbum surt a principis d’any i vau fer tota una estratègia de màrqueting basada en una prank amb Lildami, fent veure que presentaríeu les campanades de cap d’any amb Tomàs Molina. Com se us va acudir?
Va ser idea dels nois de Montebello, l’agencia de comunicació amb què treballo. El disc surt l'1 de gener del 2021, i dir que feiem la “campanada” era una bona manera d’anunciar-ho. La veritat és que es va liar més del que esperàvem, i ara quasi que m’he cregut la meva pròpia mentida i se'm farà estrany no estar amb el Dami i el Tomàs el dia 31.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Sr.Chen (@sr.chen)


Què ens pots avançar del disc? El títol, Cómo no hacer un trío, ja és tot un reclam.
Sonarà a clixé el que diré ara, però és el disc més personal que he fet mai. Mai no he explorat, músicalment, un terreny tant íntim com ara, i mai no m’he obert tant al món. És un disc que parla d'una ruptura, explora temes com el desig, la infidelitat, què significa per mi ser un home o què és l’amor incondicional. Em trenco bastant fort en el disc i, de la trencadissa, surt un mosaic interessant de mirar. Crec que molts ens trobarem en Cómo no hacer un trío, i si pot ajudar algú o crear un espai per poder reflexionar sobre aquests temes, ja hauré fet la meva part.