L’univers de Clara Peya s’inspira aquest cop en els espais de pas, en els marges, en allò que no han volgut que mirem. Les perifèries (reals i emocionals), els perímetres que emmarquen i classifiquen allò normatiu i la necessitat. Costa encaixar en una societat que veu la diferència com una amenaça i se centra en perpetuar els privilegis i zones de confort de cadascuna; la Clara ens proposa posar la mirada en aquests “no-llocs”, espais buits, buidats.