La revista digital setmanal d'Enderrock
- 361
La formació que homenatja Montllor, formada per Borja Penalba, Mireia Vives, David Caño i David Fernàndez, està a punt de publicar un nou llibre-disc i en descobrim «Un sofà a la platja d'en Goixa»
Ovidi 4 canta des d'un sofà ric de mudances
'L'Ovidi se'n va a la Becket'... Encara no hem trobat la pedra de la resurrecció, però Borja Penalba, Mireia Vives, David Caño i David Fernàndez -també coneguts com a Ovidi 4- sí que han trobat la manera de reviure l'essència d'Ovidi Montllor. En realitat, ja fa anys que ho fan en directe, però ara la seva feina està a punt de plasmar-se en un nou llibre-disc: 'L’Ovidi se’n va a la Beckett [Hem d’aprendre a fracassar més i millor]' (Sembra Llibres / Propaganda Pel Fet!, 2021). En descobrim la primera pista, “Un sofà a la platja d’en Goixa”, que combina una cançó de Feliu Ventura i un poema del guanyador dels Jocs Florals del 2019 i membre d'Ovidi 4, David Caño
Text: Èlia Gea. Fotos: Fotograma.
La peça, com el títol de l'àlbum ja avança, va ser enregistrada a la sala Becket de Barcelona fa ja un parell d'anys, al final de la gira que el quartet feia aleshores: "Cuidem-nos". A través del clip, ens endinsem en el directe vibrant, i tant reivindicatiu com emocional, que Ovidi 4 és capaç de crear quan s'ajunten. "Un sofà a la platja d'en Goixa" és el primer senzill que s'avança del nou treball, i casa dos textos, que tot i no ser d'Ovidi Montllor, per la formació representen una de les millors maneres d'homenatjar-lo.
"No només reivindiquem Ovidi a través de les seves cançons -que també-, sinó tal com el vivim nosaltres, com una nova generació que no el va conèixer: interpretant altres poetes, com David Caño, altres músiques, com Borja i Mire, i altres discursos polítics", explica David Fernàndez: "Mirant el món d'avui, però amb les seves olleres".
Concretament, a "Un sofà a la platja d'en Goixa", Fernàndez hi veu una triple reivindicació del paper del músic d'Alcoi. Per un costat, pel vessant reivindicatiu de la lletra d'"Història d'un sofà" de Feliu Ventura, que recull temes tan punyents per a la "nostra generació com la precarietat", explica l'exdiputat de la CUP. Però també perquè significa revisitar i dialogar amb l'obra de Montllor a través "dels nous Ovidis", com pot ser Ventura. Per últim, perquè recupera una de les grans passions del músic: citar poetes i poetesses dels Països Catalans, com ells mateixos fan, en aquesta ocasió, amb "La platja d'en Goixa" de Caño.
Però, a més, el polític admet que encara pren un quart sentit fer aquest tema: homenatjar Ventura. "És com un reconeixement d'autoria, perquè la formació no hagués nascut sense una complicitat i una llarga conspiració: Feliu Ventura sempre n'ha estat l'instigador". El 2015, el músic va esperonar-los a celebrar l'any Ovidi, i Caño, Fernàndez i Borja van muntar Ovidi 3, que en un principi havia de durar només un dia, però es va anar allargant i eixamplant.
I és que, més enllà de la instigació de Ventura, Ovidi 3 va néixer fruit de la casualitat, d'una proposta fortuïta i, és clar, de l'amor cap a Montllor. Un any i escaig després, ja s'hi afegia Mireia Vives: "un factor revulsiu, que ho canvia tot", descriu Fernàndez, rememorant-ho. I a poc a poc, de casualitats en casualitats, solidaritats i actes culturals i de país, el que havia de ser un concert puntual, va esdevenir una gira i una formació amb més de cinc anys d'història que, tot i això, fins ara no tenia res publicat.
La conclusió d'una època
L’Ovidi se’n va a la Beckett [Hem d’aprendre a fracassar més i millor] està previst per mitjan abril, i recull diferents homenatges a l'Ovidi, a més del disc en directe en què Ovidi 4 versiona temes de Montllor i altres artistes, però sempre des d'una mateixa òptica clarament "ovidiana". "Tinc la sensació que això és un final de cicle", reconeix Fernàndez, tot i que no s'atreveix a assegurar res, perquè la formació és viva i quasi va més enllà de la seva voluntat, persistint més del que esperaven. "En part, em preocupa que fem de l'Ovidi una estampeta, o un mite, perquè és un company que ens ajuda en els bons moments, i sobretot, en els dolents". Per aquest motiu -i d'altres, és clar, alguns de més personals, i d'altres de més artístics-, l'exdiputat creu que després de la gira que ara emprendran pels Països Catalans -sovint acompanyats pel mateix Toti Soler, que va acompanyar llarg amb la guitarra a Ovidi-, s'acabi el projecte i en quedi aquest llibre-disc per a la posteritat; "ha estat una història bonica".
"No només reivindiquem Ovidi a través de les seves cançons -que també-, sinó tal com el vivim nosaltres, com una nova generació que no el va conèixer: interpretant altres poetes, com David Caño, altres músiques, com Borja i Mire, i altres discursos polítics", explica David Fernàndez: "Mirant el món d'avui, però amb les seves olleres".
Concretament, a "Un sofà a la platja d'en Goixa", Fernàndez hi veu una triple reivindicació del paper del músic d'Alcoi. Per un costat, pel vessant reivindicatiu de la lletra d'"Història d'un sofà" de Feliu Ventura, que recull temes tan punyents per a la "nostra generació com la precarietat", explica l'exdiputat de la CUP. Però també perquè significa revisitar i dialogar amb l'obra de Montllor a través "dels nous Ovidis", com pot ser Ventura. Per últim, perquè recupera una de les grans passions del músic: citar poetes i poetesses dels Països Catalans, com ells mateixos fan, en aquesta ocasió, amb "La platja d'en Goixa" de Caño.
Però, a més, el polític admet que encara pren un quart sentit fer aquest tema: homenatjar Ventura. "És com un reconeixement d'autoria, perquè la formació no hagués nascut sense una complicitat i una llarga conspiració: Feliu Ventura sempre n'ha estat l'instigador". El 2015, el músic va esperonar-los a celebrar l'any Ovidi, i Caño, Fernàndez i Borja van muntar Ovidi 3, que en un principi havia de durar només un dia, però es va anar allargant i eixamplant.
La conclusió d'una època
L’Ovidi se’n va a la Beckett [Hem d’aprendre a fracassar més i millor] està previst per mitjan abril, i recull diferents homenatges a l'Ovidi, a més del disc en directe en què Ovidi 4 versiona temes de Montllor i altres artistes, però sempre des d'una mateixa òptica clarament "ovidiana". "Tinc la sensació que això és un final de cicle", reconeix Fernàndez, tot i que no s'atreveix a assegurar res, perquè la formació és viva i quasi va més enllà de la seva voluntat, persistint més del que esperaven. "En part, em preocupa que fem de l'Ovidi una estampeta, o un mite, perquè és un company que ens ajuda en els bons moments, i sobretot, en els dolents". Per aquest motiu -i d'altres, és clar, alguns de més personals, i d'altres de més artístics-, l'exdiputat creu que després de la gira que ara emprendran pels Països Catalans -sovint acompanyats pel mateix Toti Soler, que va acompanyar llarg amb la guitarra a Ovidi-, s'acabi el projecte i en quedi aquest llibre-disc per a la posteritat; "ha estat una història bonica".