L’Alguer és una ciutat de poc menys de 50.000 habitants que ha mantingut la llengua catalana al llarg dels darrers set segles. Als anys seixanta, amb l’adveniment de la Nova Cançó, vam començar a sentir discos d’artistes de l’anomenada Barceloneta de Sardenya: Lluciana Sari, Pasqual Gallo, Rita Cao, I Catalani… Una producció que es va mantenir activa fins als anys noranta amb Pino Piras, Angel i Franco Ceravola, Antonello Colledanchise, Paolo Dessì, Càlic, Claudio Gabriel Sanna o Franca Masu, entre d'altres. No obstant això, la primera dècada del nou segle, i tret d’algunes destacables excepcions (especialment Sanna i Masu), l’Alguer va callar

Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Valèria Fabulova i arxiu.

Vet aquí, però, que des de fa uns anys hi ha un ressorgiment de la música en català a l’Alguer. Han aparegut nous artistes (Claudia Cabruzza, Davide Casu, Yasmin Bradi…) i alguns dels històrics han recuperat presència. Fins i tot, artistes com Angel Maresca ‘Lo Barber’, que havien estat actius, però sense una presència discogràfica notable, han presentat també enregistraments. Els darrers mesos, l’increment ha estat encara més espectacular. El segell The Chicken Coop ha publicat Mirau que sem anant i mirant, de Claudio Gabriel Sanna & Rall Grup, i Amb la llum de una flor [sic], de Yasmin Bradi. El músic Paolo Dessì ha presentat Pels camins de la mar (autoeditat), doble CD en català i italià. Franca Masu té previst publicar el 8 d’abril el disc Cordemar (Aramúsica), i Antonello Collendanchise reeditarà Proves de registració (un disc autoeditat del qual se’n van fer molt poques còpies el 2002) en dos CD ara reanomenats provisionalment Bon viatge (prova registració 1) i Com s’envola lo temps (prova registració 2) i amb més repertori que l'original. A més, el cantautor barceloní Adrià Mor ha inclòs diverses cançons alguereses a Lo somrís de la magrana (autoeditat, 2020).

Però, quina és la causa d’aquest nou despertar musical de l’Alguer? Antonello Collendanchise ho atribueix a la pandèmia i al fet que els músics, que han restat confinats a casa, han tingut temps de compondre i enregistrar noves cançons. Una explicació que també comparteixen altres col·legues com Paolo Dessì o Yasmin Bradi. Tot això, Collendanchise admet que en el seu cas, la quarantena ha retardat un disc que està preparant i que ha de dur per títol Un poc jazz, pop, rock. Dessì assegura que “no passa res en particular, l’epidèmia ens fa estar a casa i ens permet posar a punt les cançons que hem compost i gravat”. Per la seva banda, Bradi opina que cal afegir un altre factor que ha fet que les coses hagin canviat una mica: “Els últims anys hi ha una connexió amb Catalunya més forta. La presència de la Plataforma per la Llengua hi té molt a veure. La gent nota que hi ha aquesta connexió i els artistes, encara més”. La cantant revela que ja té sis o set cançons per a un nou disc que, si tot va bé, pensa presentar la primavera del 2022.



D’un altre pensament és Franca Masu, que pensa que aquestes publicacions no són indicatives de res. “A l’Alguer les coses no han canviat, malauradament. Em desplau mirar i no trobar ningú que reculli la meva herència. No hi ha algú jove que tingui gust, que s’enamori de la llengua, que tingui ganes d’estudiar, de fer recerca… no hi és. No hi és i això no és un bon senyal”. Finalment, Claudio Sanna té clar el motiu del ressorgiment: “Fa molts anys que parlo amb directors de festivals i amb polítics i els explico que els algueresos fa 700 anys que parlem català, però no podem demanar finançament per a un disc perquè no vivim a Catalunya. Finalment he trobat persones que m’han escoltat. Iniciatives com el cicle BarnaSants a l’Alguer o el disc Mans manetes. L’Alguer: paraules, cançons i veus de minyons (Plataforma per la Llengua, 2018) han atret l’atenció de la gent. Ara hi ha artistes que pensen que val la pena cantar en alguerès perquè hi ha possibilitats d’actuar més enllà de la ciutat”.