Creada l’any 2000, la DO Catalunya és una de les denominacions d’origen vinícola més joves. Entre els cellers que acull s’hi troba Pla de Morei, que fa molts anys que produeix raïm, però no va ser fins al 2018 que va començar a elaborar vi. Mercè Sangüesa ha rebut Suu i, entre altres temes, han parlat del paper de la dona en el món del vi i de la música

Text: Joaquim Vilarnau. Foto: Carles Rodríguez.

Fa un segle, l’Anoia era una de les zones de Catalunya amb més producció vitivinícola. L’establiment de fàbriques tèxtils al voltant d’Igualada i de papereres a Capellades van fer que molts treballadors deixessin la incertesa del camp a canvi d’una paga setmanal assegurada. I es van començar a arrencar vinyes… Però no tothom ho va fer i alguns herois van resistir la revolució industrial. El celler Pla de Morei està situat a mig camí entre la Torre de Claramunt i Capellades. Fins fa tres anys venien tot el raïm que produïen a cellers viticultors, però van decidir engegar el seu propi projecte.

I, ara per ara, els va molt bé, com hem pogut comprovar amb la Suu. Comencem parlant de la DO Catalunya amb la propietària i sommelier Mercè Sangüesa. És una denominació potser infravalorada al costat d’altres noms: “És veritat que no té tanta marca, però estic molt contenta de formar-ne part, perquè fem les coses igual de bé. Em sembla un nom potent i, per situar el consumidor, afegim ‘viticultors de l’Anoia’ a l’ampolla”.
DONES DEL VI I LA MÚSICA
Un dels trets característics és que la majoria de persones que treballen al celler són dones, des de l’enòloga fins a la responsable d’enoturisme. I volem saber si, de la mateixa manera que es parla de literatura de dones, el concepte és aplicable a altres disciplines. “A mi em molesta que es diferenciï la música pel fet que la faci una dona. És com quan ens referim a la música catalana, prefereixo parlar de pop, de rock o del que sigui…”, opina Suu. Sangüesa hi coincideix: “A mi també em molesta quan diuen que hi ha vi de dones. Què vol dir? Potser a les dones els agrada més el vi amb un punt de dolçor, però no es pot generalitzar. Són estereotips que cal trencar”. 

Amb tot, admeten matisos: “Les dones tenim una sensibilitat diferent. Per exemple, a l’etiqueta hi ha detalls que simbolitzen el reflex d’un molí a l’aigua... El meu home però diu que no hi veu res”. La Suu arremet: “Les dones tenim més cura dels detalls. Jo m’he fixat en el disseny de l’etiqueta. He vist una forma arrodonida i he pensat que potser era la idea del raïm… En canvi, en els estils no és tant clar, perquè no faig cançons sensibleres o que facin plorar”. 

Les dues estan convençudes que cal posar en valor les feines que fan les dones, i fer-ho amb normalitat i sense excepcionalitat: “Les dones sempre han treballat el camp, han podat i han fet vi... I, en canvi, ara sembla que sigui una cosa excepcional. És com el fet de dedicar una setmana a la Dona”, es lamenta Mercè Sangüesa. Suu recull el guant: “De sobte, quan arriba cada 8 de març, em truquen de mil llocs i em demanen que faci col·laboracions gratis… I normalment són senyors!”. I, per tal de concloure, ho fan amb un repte: “Estaria bé i seria xulo fer un tast de vins amb aquests sommeliers tan bons que hi ha i veure si són capaços de diferenciar els vins fets per dones. I el mateix amb les lletres de cançons o la música femenina”.



Des d’aquí la conversa pren nous viaranys, i la cantant i la sommelier es pregunten a qui adrecen els seus productes. “Jo no faig música per a músics, és per a tothom que l’entengui i s’ho vulgui passar bé. M’agrada posar-hi detallets encara que passin per alt a la majoria de la gent”, afirma Suu. “Jo faig un vi que m’agrada. I després intento que també agradi a l’altra gent. Suposo que amb la música deu passar el mateix”, se sincera Sangüesa. La cantant li dona la raó: “Les cançons que més m’agraden de cada disc són les menys escoltades de totes... em passa sempre”. 

Pel que fa a preferències de vi, Suu confessa: “Quedaré molt malament perquè soc inexperta en vins, però durant la quarantena em vaig enganxar al Bach Extríssim semidolç, i al Xitxareŀlo de Martí Serdà. M’agraden els blancs i dolços… i el que he tastat avui també m’ha agradat molt”. Mercè Sangüesa admet que és una bona porta d’entrada al món del vi. Però a ella li toca parlar de gustos musicals: “M’agrada Dire Straits, Rolling Stones, Bruce Springsteen, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Joaquín Sabina… Els fills posen Txarango o Manel… els conec tots. I sí, els darrers dies he escoltat molt Suu, i m’agrada el seu punt d’amor i desamor...”.